PAUSA CORONAVIRUS DE MARÇ 2020 A OCTUBRE 2021
4 de febrer de 2020
CASA CONVELESCENCIA I CAPELLA S. LLATZER
8 de novembre de 2019
Visita realitzada amb L´Aula de Sant Martí el dia 20 de març de 2018
13 de febrer de2018
12 de desembre 2017
Visita realitzada el dia 12 de desembre del 2017 amb l´Aula de Sant Martí
14 de novembre de 2017
13 de juny de 2017
Visita realitzada el dia 13 de juny de 2017 amb l´Aula de Sant Martí
Escrit i fotos de Margarida Cordoncillo a partir de la següent Bibliografia, i dels comentaris de la guia:
http://www.rocamora.es/inicio/
16 DE MAIG DE 2017
10 de desembre de 2019
VISITA A LA FÀBRICA DE CERVESA DAMM
8 de novembre de 2019
PALAU DE JUSTICIA DE BARCELONA
28 d'octubre de 2019
PALAU DE LA BALMESIANA
7 de maig de 2019
CASA MUSEU MAS REVETLLA-PLA
29 de març de 2019
CASA LLOTJA DE MAR
12 de febrer de 2019
LA CASA DE LES PUNXES
27 de novembre de 2018
EL LICEU - LA REBOTIGA
8 de maig de 2018
SUPERCOMPUTADOR MARE NOSTRUM
Visita realitzada el dia 8 de MAIG del 2018 amb l´Aula de Sant Martí
Vàrem realitzar la visita amb un guia, l´Oriol, que ens va explicar l´indret on es troba el supercomputador més gran d´Espanya i algunes de les seves característiques.
Sorprèn que un supercomputador estigui a l´interior de una capella, la de Torre Girona, construïda a principis del segle XX, però dessacralitzada. Es troba, però, protegit per un gran cub de vidre. Les visites es realitzen al voltant d´aquest vidre i no s´entra al seu interior. Al desembre de l´any 2017 va rebre el Premi al Centre de Dades Més Maco del Món, organitzat per la Companyia Datacenter Dynamics, precisament per la seva ubicació, ja que és l´únic a tot el món que es troba a l´interior d´una església.
Està gestionat pel Barcelona Supercomputing-Center (BSC) – Centro Nacional de Supercomputación (CNS). És un consorci públic format majoritàriament pel Ministerio de Economia, Indústria y Competividad, però en menor part també pel Departament d´Empresa i Coneixement de la Generalitat i per la Universitat Politècnica de Catalunya. Es va crear l´any 2005.
El supercomputador actual és ja la quarta versió que s´ha instal•lat. La primera va ser el MareNostrum1. El 2006 va ser ampliada la seva capacitat de càlcul pel MareNostrum2. El 2012-13 va ser el MareNostrum3. El juny del 2017 es va instal•lar el MareNostrum4, que té un rendiment de 13,7 Petaflops i una capacitat emmagatzematge de 14Petabytes.
Està al servei de la comunitat científica i de la indústria públiques de forma gratuïta (als privats sí que és de cobrament) tan espanyols com europeus. Treballa de forma col•laborativa amb altres centres de supercomputació europeus.
Treballen un total de 529 persones, dels quals 396 són personal científic. Els ingressos ordinaris procedeixen majoritàriament del Gobierno de España (4.7M€ l´any 2017) i en menor quantia de la Generalitat de Catalunya (2.3M€ l´any 2017). També rep ingressos per part de la Unió Europea pels programes de recerca.
La seva activitat es realitza al voltant de quatre àrees de recerca: Les Ciències de la Computació, les Ciències de la Vida, les Ciències de la Terra i l´Enginyeria (CASE)
Escrit i fotos de Margarida Cordoncillo a partir de la següent Bibliografia, i dels comentaris del guia: https://www.bsc.es/ca
abril de 2018
TEMPLE SAGRADA FAMILIA
20 de març de 2018
ESTUDI OLEGUER JUNYENT
Visita realitzada amb L´Aula de Sant Martí el dia 20 de març de 2018
La visita la vam fer amb la Sabine Armengol, neboda-neta de l´Oleguer Junyent, i que viu a l´habitatge de l´artista. Amb ella vàrem visitar el taller-museu i la col•lecció de nines de la Maria Junyent, germana de l´Oleguer i àvia de la nostra guia, i que es troba al pis superior de l´edifici.
Oleguer Junyent és conegut per molta gent com escenògraf, però també va ser pintor, dibuixant, cartellista, decorador, escriptor, fotògraf, antiquari i col•leccionista d´art.
Va néixer a Barcelona l´any 1876 i va morir el 1956. Era el germà petit del pintor Sebastià Junyent. El seu avi, Sebastià Junyent i Comes va ser l´organitzador del carnestoltes a la ciutat de Barcelona a finals del s XIX.
L´any 1890 va entrar a treballar com aprenent al taller de l´escenògraf Felix Urgellès fins al 1895. Posteriorment va treballar amb els escenògrafs Miquel Moragas i Salvador Alarma i després amb Francesc Soler Rovirosa. D´aquest darrer va arribar a ser el director del seu taller.
Va estudiar pintura a la Llotja i va ser amic dels principals pintors modernistes, com Ramón Casas, Miquel Utrillo, Xavier Nogués o Isidre Nonell, així també es va relacionar amb artistes que vivien a Barcelona a finals del s XIX i principis del XX, com Picasso.
El 1899 va anar a París, on treballà al taller d´Eugène-Louis Carpezat, també escenògraf. Durant els dos anys que va viure a la capital francesa va mantenir l´amistat amb els artistes catalans que també hi vivien,Nonell, Sunyer, Anglada Camarasa o Canals.
Com escenògraf va treballar principalment per al Gran Teatre del Liceu entre el 1899 i el 1933. Va ser un innovador en el tractament dels temes i en les tècniques emprades, dintre de l´escola realista catalana. La seva primera escenografia va ser la de Blancafort, per al Teatre Íntim d´Adrià Gual.
Va ser un gran viatger, i vavisitar molts països. L´any 1910 va escriure el llibre “Roda el món i torna al Born”. L´any 1919 publicà “Viaje de un escenógrafo a Egipto”, el 1920 “L´illa Daurada”, sobre Mallorca, on va comprar una casa, i el 1934 va il•lustrar el llibre infantil “La venjança catalana”. La seva neboda-neta ens va ensenyar algun d´aquests llibres.
Va destacar també com decorador d´interiors. Va realitzar les pintures murals i els vitralls del palauet de Salvador Andreu. Entre el 1902 i el 1906 va fer les pintures murals per la sala dels nens de la Casa Burés, inspirat en comtes infantils germànics. Va col•laborar amb Gaspar Homar en el disseny de la decoració d´alguns mobles. També va participar en la decoració del Cercle del Liceu (era un gran coneixedor de la mitologia germànica i nòrdica, i per tant de l´obra de Wagner) i del Círculo Ecuestre.
Com a pintor va fer la seva primera exposició l´any 1899. Està considerat un pintor postimpressionista. Va pintar i dibuixar molts paisatges dels seus viatges itambé en va fer moltes fotografies. No va deixar de pintar en cap moment de la seva vida.
Va anar construint una important col•lecció particular d´obres d´art i objectes diversos, com arquetes, vanos...També va ser un important proveïdor d´obres a altres col•leccionistes, principalment a Lluis Plandiura i Francesc Carbó. Algunes obres les restaurava ell mateix. Va formar part de la Junta de Museus de Catalunya al primer terç del s XX.
Va participar com assessor artístic en l´Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i en la creació del Poble Espanyol.
Va realitzar diferents decoracions efímeres de festes de Barcelona, tant privades com públiques, com les que va fer per la festa major de Gràcia.
L´any 1933 va deixar la seva feina d´escenògraf, i va anar amb el seu amic Francesc Carbó, també col•leccionista d´obres d´art, a viatjar en el vaixell Catalònia, propietat del polític.
Es va instal•lar en un estudi del carrer Bonavista, que es manté actualment pràcticament intacte, amb la seva col•lecció particular d´obres d´art: peces d´art medieval, escultures, ceràmiques, arquetes, peces de ferro forjat, quadres d´Anglada Camarasa, Lluís Borrassà i d´Arnau Bassa... També es conserven obres del propi Oleguer Junyent, com dibuixos o pintures.
Al pis superior de l´Estudi es conserva una col•lecció de nines i autòmats dels segles XVII al XIX, amb vestits fets perMaria Junyent, neboda de l´Oleguer Junyent, que era figurinista.
Escrit de Margarida Cordoncillo a partir de la següent Bibliografia i dels comentaris de la guia Sabine Armengol(no estava permès fer fotos):
http://casessingulars.com/ca/las-casas/estudi-oleguer-junyent/
13 de febrer de2018
CASA VICENS
12 de desembre 2017
CASA DE LA SEDA O CASA DELS VELERS
Visita realitzada el dia 12 de desembre del 2017 amb l´Aula de Sant Martí
Vàrem realitzar la visita amb una guia, la Caterina, que ens va explicar la raó de ser d´aquest edifici, i amb qui visitàrem la planta noble.
L´edifici va ser projectat per Joan Garrido i Bertran i inaugurat l´any 1764 amb el nom de Casa dels Velers, com seu corporativa del gremi dels teixidors de seda, és a dir, dels velers.
A finals del s XIX l´edifici va estar a punt de desaparèixer. Cerdà amb el seu pla de reforma de Barcelona, incloïa l´obertura de la Via Laietana, que comunicaria el centre de la ciutat amb el mar, enderrocant-se molts edificis.Amb la construcció del Palau de la Música va tornar a estar en perill, però es va salvar gràcies a l´arquitecte Jeroni Martorell que va aconseguir que es declarés Monument Arquitectònic d´Interès Nacional el 1919.
És l´única casa gremial oberta al públic a Barcelona.
La menció més antiga del Gremi Seder és del 1200, en una disposició de Pere II d´Aragó, però va ser el 1533 quan el rei Carles V va promulgar les Ordenances de la Confraria de Teixidors de Vels de Seda que s´estipularen els drets d´aquest gremi. Entre els s XV i XVII es conformaren sis gremis relacionats amb l´art de la sederia, a més dels velers: els barreters, els cinters, els velluters, els passamaners, els torcedors i els tintorers. Durant els s XVI i XVII aquests gremis gaudien d´un gran reconeixement, arribant a ser integrants del Consell de Cent.
L´aprenent no cobrava un sou, però hi vivia a casa del mestre, al cap de tres o quatre anys havia de passar un examen per obtenir la condició d´oficial, moment que començava a tenir un salari, encara que continuava sota un mestre. Per adquirir el rang de mestre havia de fer una “obra mestra”, i ja podia establir-se. Les dones tenien un paper secundari, i les vídues van haver de lluitar per intentar mantenir el dret marital. El factor familiar va ser clau en les seves demandes, i no la seva vàlua personal.
Amb la Revolució Industrial i la liberalització de les professions els gremis deixaren de tenir sentit fins a desaparèixer el 1836. Els gremis dels Velers i Velluters es fusionaren, reconvertint-se en el Col•legi de Teixidors de Seda de Barcelona l´any 1834, i el 1869 passà a nomenar-se Col•legi de l´Art Major de la Seda. El 1929 també es va incorporar el gremi dels Perxers.
A partir del 1533 i fins a la construcció d´aquest edifici, el gremi es reunia a l´església de Santa Anna, i posteriorment al Convent de Santa Caterina.
L´exterior està decorat amb uns imponents esgrafiats, amb figures de quatre metres d´alçada, que segueixen el model de les cariàtides i els atlants clàssics,considerats els més macos de Barcelona. A la cantonada hi ha una escultura de la Verge dels Àngels, patrona dels velers, obra de Joan Enrich.
Entre el 1928 i el 1932 l´edifici va ser ampliat per l´arquitecte Jeroni Martorell.
A l´interior destaca la planta noble, que té les parets folrades de seda.
Només entrar, cinc angelets semblen donar la benvinguda. Pertanyien al pas de Setmana Santa del Misteri de la Santa Espinai que acompanyaven a la Verge, obra de Ramón Amadeu.L´expressió trista és perquè representen el dolor de cinc moments de la Passió de Crist, cada moment representat per un objecte: el drap amb el qual Ponç Pilat es va eixugar, els daus amb els quals els soldats es van jugar les robes, el martell amb el qual van clavar-li els claus a Crist, els claus que van clavar-li,i les pinces amb les quals van treure-li els claus. A l´Edat Mitjana la religió era un dels pilars de la societat, i els gremis solien pertànyer a alguna confraria, sota l´advocació d´un sant protector. El gremi dels Velers es va fer càrrec de la germandat de la Puríssima Sang.
Al despatx del president es troba un armari del 1683, decorat amb motius religiosos i florals, on la Confraria dels Mestres Velers guardaven documents.
A la Biblioteca es conserven documents del gremi, els més antics del 1533.
La Sala de Reunions és la peça més maca de l´edifici, i està decorada amb quadres sobre la producció de la seda.
La Xina va mantenir el secret de la fabricació de la seda durant segles, sota amenaça de pena de mort. Cap al 550 dC dos monjos procedents de Constantinoble van amagar uns ous als bastons de bambú i els van portar a occident.
La seda va ser un teixit molt preuat i car, reservat a les classes altes, fins que es va començar la producció d´indianes, quan es va estendre a més capes de població. Amb aquest canvi també es van començar a fabricar teixits amb colors vius.
La Caterina va acabar la visita explicant-nos una llegenda sobre l´origen de la fabricació de la seda: L´emperador xinès Huang Tu va adonar-se que les fulles de morera del seu jardí es morien, i li va demanar a la seva dona que esbrinés que passava. L´emperadriu va descobrir que hi havia uns cucs que se les menjaven. Un dia un capoll li va caure a la tassa de te calent, i va intentar treure´l, estirant un fil molt fort, amb el que va teixir un mocador pel seu marit.
Escrit i fotos de Margarida Cordoncillo a partir de la següent Bibliografia, i dels comentaris dela guia:
https://www.casadelaseda.com/ca/casa/
14 de novembre de 2017
VISITA AL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA
Visita realitzada el dia 14 de novembre del 2017 amb l´Aula de Sant Martí
Vam realitzar aquesta visita acompanyats d´un guia que ens va explicar la història de l´edifici i la seva raó de ser. Vàrem visitar la Sala d´Assaig de l´Orfeó Català,la Sala Lluís Milleti la Sala de Concerts.
Va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l'arquitecte modernista i polític catalanistaLluís Domènech i Montaner com a seu de l'Orfeó Català,en uns terrenys que van comprar on es trobava el claustre del Convent de Sant Francesc. Hivan col•laborar artistes com Miquel Blay, Eusebi Arnau, Pau Gargallo o Dídac Massana (escultors), Lluís Bru (mosaics), Casa Rigalt i Granell (vitralls), Josep Orriols i Modest Sunyol (ceràmica) o Casa Escofet (paviment hidràulic). Va serfinançat amb fons procedents de subscripció popular. És Patrimoni Mundial per la UNESCO des del 1997.
L´Orfeó Català va ser fundat l’any 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives per difondre el repertori coral català i universal, i va arribar a ser un referent cultural i musical català durant el segle XX. La idea de crear aquest Orfeó va tenir el seu origen amb la presència de diferents corals estrangeres,durant l´Exposició Universal de 1888.La primera seu es trobava a l´edifici de l´entitat Foment Catalanista. El primer concert públic va tenir lloc el 1892,al Palau de Ciències de Barcelona,on, Enric Granados al pianoacompanyava al cor. L´any 1896 va ser compost El Cant de la Senyera, amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet, que va esdevenir un símbol de llibertat i de defensa de la llengua catalana, i sempre ha estat lligat a l´Orfeó.Va crear també la Revista Musical Catalana l´any 1904. El fort increment de socis protectors va permetre la construcció d´una seu pròpia, el Palau de la Música.
L'edifici modernista s'articula al voltant d'una estructura central metàl•lica recoberta de vidre, que en rebre la llum natural converteix l'edifici més significatiu de l'obra de Domènech i Montaner en una caixa de música màgica on es combinen totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja.
L´exterior és de difícil visualització, per l´estretor dels carrers que l´envolten. Els elements escultòrics fan referencia a la música. El conjunt de la cantonada representa La cançó popular catalana de Miquel Blay.
El punt de trobada va ser al Foyer, que també s´utilitza de cafeteria. Els amplis arcs de maons combinats amb ceràmica vidriada de color verd i flors també ceràmiques, rosades i grogues, confereixen a aquest espai una tonalitat singular i molt pròpia.
Vàrem començar la visita per la Sala d´Assaig de l´Orfeó Català, on veiérem un vídeo amb imatges del Palau. En aquesta sala assagen els cors de l'Orfeó Català. Aquí s'hi troba la primera pedra que es va col•locar el 1905 durant la construcció del Palau. Amb un arc semicircular de butaques, que es correspon amb la mitja lluna de l'escenari de la Sala de Concerts que es troba just a sobre, està caracteritzada per unes grans columnes, vitralls i decoració de l'època típica del modernisme català.
Tot seguit anàrem a la Sala Lluís Millet, un gran saló de descans i trobada, dedicat al mestre Millet, fundador de l'Orfeó Català. La sala la tanquen uns grans vitralls ornats amb motius florals. Més excepcional encara és la balconada que es veu a través d'aquests vitralls, amb una doble columnata amb coloració i ornamentació característiques. Per la construcció de les columnes, Domènech i Montaner es va inspirar en els arbres.
A continuació vàrem visitar la Sala de Concerts, primer des de platea, i posteriorment des del segon pis. Presidida per l'orgue sobre l'escenari i amb una lluerna central que representa el sol, la sala gaudeix de llum natural. Una sala que es troba repleta de figures, com les muses que envolten l'escenari, al centre una senyera, a una bandales valquíries de Wagner que sorgeixen del sostre, amb un bust de Beethoven, que representen la música culta, i a l´altra, unes noies al costat d´un salze, amb un bust d'Anselm Clavé, que representen la cançó Les flors de maig d´aquest autor, és a dir, la música popular catalana.Al segon pis a banda i banda, hi ha els busts de músics de diferents èpoques. Destaquen també unes roses que decoren el sostre. La seva acústica és extraordinària. Hi han actuat intèrprets de fama internacional.
Durant la dècada del 1980 es va portar a terme una gran reforma arquitectònica segons un projecte de l´arquitecte Òscar Tusquets.
Escrit de Margarida Cordoncillo a partir de la següent Bibliografia, i dels comentaris del guia:
http://www.palaumusica.cat/ca/l-edifici-modernista_23602
Artís i Benach, Pere i Millet i Lloras, Lluís; Orfeó Català, Centenari 1891-1991. Ed Barcino, Barcelona, 1991
Fotografia: Josep María Castelló.
13 de juny de 2017
VISITA A LA CASA ROCAMORA
Visita realitzada el dia 13 de juny de 2017 amb l´Aula de Sant Martí
La visita la vàrem realitzar amb una guia.
Aquest palauet isabelí es troba al carrer Ballester, al barri del Putxet. Va ser comprat per Manuel Rocamora Vidal l´any 1935 per ser la seva residència. Actualment és la seu de la Fundació Cultural Privada Rocamora.
La major part del mobiliari és dels segles XVIII i XIX. Té un jardí.
Manuel Rocamora Vidal va néixer a Barcelona l’any 1892. Pertanyia a la burgesia catalana, va ser un dels col•leccionistes més importats de Barcelona. També va ser pintor i escriptor, així com un important mecenes. Va estudiar Belles Arts a l´Escola Llotja de Barcelona, on va conèixer algun artista contemporani.
Com a pintor, va cultivar diferents gèneres, però preferentment paisatges i bodegons. Va presentar les seves obres en diferents exposicions. La seva pintura era elegant i delicada, molt francesa. En algunes obres recorda la pinzellada i temàtica cezanniana. Va practicar diferents tècniques: l´oli, l’aquarel•la i el dibuix.
Va publicar llibres, i també catàlegs d´exposicions.
Des de molt jove es va aficionar al col•leccionisme, especialitzant-se en indumentària antiga. Va reunir més de quatre mil peces que van donar origen al Museu de la Indumentària Col•lecció Rocamora de Barcelona l’any 1969. Actualment es troba al HUB.La casa dels seus pares era plena d´obres d´art, i de vestits de la seva mare, que va influir en la seva afició.El seu afany pel col•leccionisme el va portar també a reunir col•leccions diverses. La seva col•lecciód´indumentàriaabasta quatre segles, i la va donar a la ciutat de Barcelona. Defensava que les col•leccions es feien per ser mostrades, no per l´ús privat.Va viatjar per Espanya, Europa i Amèrica, comprant objectes per les seves col•leccions.
Estava emparentat amb els pintors Ramón Casas i Anglada Camarasa, i es va relacionar amb artistes i intel•lectuals del modernisme català, com Picasso, Rusiñol, Apel•les Mestres i Enric Granados. Va ser el primer promotor de la rehabilitació del carrer Montcada com a focus cultural i museístic. La seva col•lecció d´Indumentària es va situar, precisament, en aquest carrer, al Palau del Marqués Llió.
Va rebre la Medalla al Mèrit Cultural i la Medalla d´Or de la Ciutat de Barcelona, com a reconeixement a la seva trajectòria al llarg de tota una seva vida dedicada al col•leccionisme.
Va morir a Barcelona l´any 1976.
La Fundació Cultural Privada Rocamora és una entitat sense ànim de lucre, creada per Don Antonio Rocamora Pellicer, Marqués de Villamizar, i acull la col•lecció d´art del seu tiet avi Manuel Rocamora Vidal. La seva missió consisteix a preservar i divulgar el seu patrimoni cultural. Està formada per més de vint col•leccions: ceràmica d´Alcora, dibuix, pintura, esculturadels segles XIX i XX (Ramon Casas, Manolo Hugué, Vallmitjana), arqueologia, mascarons de proa, vestits, vanos, nines parisines... També es troba la maqueta de bronze del monument a Cristóbal Colón de Barcelona. La biblioteca té 5.000 volums de matèries com art, música, literatura o història.
Escrit i fotos de Margarida Cordoncillo a partir de la següent Bibliografia, i dels comentaris de la guia:
http://www.rocamora.es/inicio/
16 DE MAIG DE 2017
VISITA PALAUET CASADES
Visita realitzada el dia 16 de maig de 2017 amb l´Aula de Sant Martí
Vam fer la visita amb una guia, que ens va explicar la història de l´edifici, i els usos que havien tingut les diferents sales i habitacions. Després, una bibliotecària ens va ensenyar les diverses dependències de la biblioteca. Actualment és la seu del Col•legi d' Advocats de Barcelona (ICAB).
És un edifici d'estil neoclàssic, d’aspecte palatí, construït entre 1881 i 1885, com a casa unifamiliar de Carles de Casades i Còdols, que s'havia enriquit de forma ràpida en el sector del tèxtil. És obra de l’arquitecte Antoni Serra.
Té una planta rectangular i s’organitza al voltant d’un espectacular pati central amb columnes de marbre de diferents colors, a l’estil de les cases pompeianes. El pati està cobert per una magnífica claraboia. La primera planta era la zona privada amb els dormitoris. I la planta baixa estava formada pels salons de rebre els convidats, despatx, menjador i capella. El mobiliari original va ser un encàrrec a Francesc Vidal, un dels moblistes més importants de la ciutat. L´entrada es trobava al carrer Mallorca, no al xamfrà.
La Seu actual de l’ICAB està formada per tres cossos: l’antic Palau Casades, la còpia d’aquest al carrer Roger de Llúria i l’edifici del xamfrà, que funciona com a frontissa entre l’edifici del carrer Mallorca i el del carrer Llúria, formant una estructura simètrica.
L’any 1921, Amadeu Hurtado, aleshores degà del Col•legi d'Advocats, va haver de prendre la decisió de canviar de seu la Corporació -constituïda el 17 de gener de 1833- que en aquell moment es trobava a la Casa de l'Ardiaca (1895-1921)- i se'l va oferir l’adquisició del Palau Casades. L'arquitecte Juli Batllevell es va responsabilitzar de l'adaptació de l'edifici al nou ús. L’any 1923 l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona va firmar la compravenda de l’edifici per a convertir-lo en la seva seu corporativa.
Els anys 1950-1953, l'edifici va ser remodelat i ampliat. L'ampliació del 1950, al carrer Roger de Llúria, replica la façana original, repetint la modulació i bona part dels seus elements, i uneix totes dues façanes en un frontis angular coronat per quatre escultures, lleugerament enretirat de la línia del carrer, que esdevé l'entrada principal, deixant espai per a uns parterres amb fonts i plantes en una solució atípica i única en l'entramat urbà de cantonades de l'Eixample barceloní.
Les escultures, únic element decoratiu nou respecte l'antic palau, representen personalitats vinculades al món del dret: Ramon Berenguer IV, Sant Ramon de Penyafort, Sant Iu i Alfons X el Savi.
En l'actual Sala de Juntes, va estar la biblioteca del Col•legi entre els anys 1922 i 1953. Durant la Guerra Civil, voluntaris de la CNT van baixar al soterrani els 60.000 volums que tenia la biblioteca per protegir-los dels bombardejos.
La Biblioteca està considerada com la biblioteca jurídica privada més important d'Europa, amb més de 350.000 volums, prop de 1.900 títols de publicacions periòdiques i unes 70 bases de dades amb contingut jurídic. La seva col•lecció de fons antic inclou 800 pergamins, 200 manuscrits, 26 incunables i 2.000 obres del segle XVI.
Escrit i fotos de Margarida Cordoncillo a partir de la següent Bibliografia, i dels comentaris de la guia:
https://www.icab.cat/?go=eaf9d1a0ec5f1dc58757ad6cffdacedb1a58854a600312cceb548f19444db1eac31d57e8aa6e83919f11cdb75c01f4c1ed53771c03e4735954b495b64f7d199896af0c1c532f98ed759496ed4859c008
VISITA A LA FÀBRICA D'ANIS DEL MONO
Aquesta visita que vàrem fer amb l´Aula de Sant Martí, no va ser a Barcelona, sinó a Badalona, on es troba la fàbrica de l´Anís del Mono.
Vàrem anar amb el metro i després caminant fins a peu de la platja, al carrer Eduard Maristany, que és on es troba. Va resultar interessant.
Les visites guiades estan organitzades pel Museu de Badalona. Aquesta visita la vàrem fer amb un guia que ens va ensenyar diferents estances de la fàbrica, totes elles en ús actualment, com l´antiga sala de destil·lació.
Ens va explicar el procès d´elaboració d´aquest anís, així com d´altres licors que actualment també es produeixen en aquesta fàbrica, com és l´Aromes de Montserrat.La producció de l´Anís del Mono va començar fa més de 130 anys, i actualment es continua fent de la mateixa manera artesanal. Els dos tipus d´anís que s´elaboren, el dolç i el sec, es diferencien per la quantitat de sucre que contenen.
La fàbrica va ser fundada pels germans Josep i Vicenç Bosch. Havien fet fortuna gràcies a l´importació de tabac i cacau d´Amèrica, però l´any 1868 van començar a destil·lar un licor d´anís, al carrer Soledat, però hi va quedat petita, i l´any 1890 es van traslladar a una nova, construïda per l´arquitecte badaloní Joan Amigó i Barriga. L´edifici conserva elements decoratius modernistes, i destaquen, pel seu valor patrimonial la sala de destil·lació, l´arxiu i el despatx de la gerència.
El licor està fet amb matafaluga i diferents herbes, alcohol i xarop de sucre. La fórmula és un secret. A la sala de destil·lació es conserven unes grans botes de fusta i els alambins de coure del s XIX, encara en ús.
El despatx gerencial conserva el mobiliari original, amb una llibreria on s´arxiven tots els llibres dels exercicis econòmics de la fàbrica, des de l´any 1868.
L´orígen del símbol del mico no està clara. Per uns, prové d´un que va arribar en un dels vaixells de la família, provinent d´Amèrica, i que adoptaren com a mascota a la fàbrica. Per altres, el rostre del mico, amb trets humaoides, és el de Charles Darwin, en uns moments en què es debatia la teoria de l´evolució, i que va ser un gest de complicitat o bé de burla. A l´etiqueta hi diu: “Es el mejor, La ciència lo dijo y yo no miento”. Alguns diuen que el seu autor va ser Tomàs Sala, sogre de Vicenç Bosch.
El disseny de l´ampolla adiamantada té el seu origen en una ampolla de perfum que Vicenç Bosch va comprar a la Plaça Vendôme de París, com a regal per la seva dona. Desitjava una ampolla original pel seu anís, i l´ampolla de perfum li va proporcionar la idea. El soroll que fa el vidre adiamantat de l´ampolla quan es rasca, ha fet que també esdevingués un instrument musical.
S´ha fet alguna ampolla amb un disseny específic per alguna commemoració especial. A l´Arxiu hi ha una vitrina amb les diferents ampolles que s´han dissenyat.
L´etiqueta de l´ampolla té alguna particularitat i ha esdevingut tot un símbol. Es va enviar a imprimir a París, però ho van fer amb un error ortogràfic, van escriure “destillación”. Quan es van adonar, Vicenç Bosch va decidir no fer una comanda nova, i aquest error es continua mantenint actualment.
Les campanyes publicitàries promogudes per Vicenç Bosch van ser transcendents. L´any 1897 va convocar el primer concurs de cartells d´Espanya, i el va guanyar Ramón Casas amb el cartell “Mono y mona”. Vicenç Bosch va ser un impulsor de la publicitat i del cartellisme.
Els badalonins prenen una beguda coneguda com a Dimono, a base d´anís i llimona.
La fàbrica va ser declarada Patrimoni Històric l´any 2007.
Des del 1975 la fàbrica és propietat del grup Osborne.
Escrit i fotos de Margarida Cordoncillo a partir de la següent Bibliografia, i dels comentaris del guia:
http://www.museudebadalona.cat/activitats/visita-guiada-a-la-fabrica-de-lanis-del-mono/41
http://www.anisdelmono.es/historia/
https://ca.wikipedia.org/wiki/An%C3%ADs_del_Mono
http://www.badalondia.com/ca/que-veure-a-badalona/fabrica-anis-del-mono
22 de març de 2017
VISITA A LA REAL ACADEMIA DE MEDICINA
Vam realitzar aquesta visita acompanyats d´un guia que ens va anar explicant cadascuna de les dependències i ens va explicar la seva història.
L´edifici va ser construït al costat de l´Hospital de la Santa Creu i de la Casa de Convalescència, a la zona on es trobava el nucli sanitari de Barcelona des del s XV fins a principis del s XX.
L´any 1760 es va decidir construir un nou edifici per allotjar el Colegio de Cirugía de Barcelona, que va ser inaugurat el 1764. Estava destinat a la formació de cirurgians per l´exèrcit, i el metge militar català Pere Virgili va ser decisiu per la seva creació.
El 1770 es va constituir com l´Academia Médico-Práctica, i l´any 1785 va rebre el títol de Real. Ha canviat el seu nom en diferents moments, tenint des del 1991 el de Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El primer president fou Pere Güell. La raó de l´autorització de l´Acadèmia fou, en realitat supletòria. El rei Felip V, a partir del 1714 va clausurar la Universitat de Barcelona, traslladant-la a Cervera. Es van trobar amb un problema important, a Cervera no hi havia un hospital pels estudiants de medicina, que va restar a Barcelona, i els metges demanaven la restauració de la Facultat a Barcelona. A més, l´any 1760 s´havia creat el Col•legi de Cirurgia. No es va concedir la facultat, però sí l´Acadèmia.
Els cirurgians fins aquells moments havien estat principalment dentistes, no tenint el mateix reconeixement dels metges. Eren professions diferents. El deixeble de Pere Virgili, Antoni Gimbernat, un prestigiós anatòmic, va intentar la unificació dels estudis de medicina i cirurgia, l´any 1799, però es va trobar amb l´oposició dels metges. El Dr Francesc Salvà i Campillo regentà des del 1801 una càtedra de Medicina Pràctica, tutelada per l´Acadèmia, i que serví perquè els alumnes del Col•legi poguessin obtenir un títol de cirurgia mèdica sense haver de passar per Cervera.
L´any 1843 el Col•legi de Cirurgia es va transformar en la Facultat de Ciències Mèdiques, on Santiago Ramón i Cajal va ser catedràtic de fisiologia entre l´any 1887 i el 1892. L´any 1906 la Facultat es va traslladar al carrer Casanova, a un nou edifici, ja que havia quedat petita.
L´edifici és una de les construccions neoclàssiques més importants, de les que es conserven a Barcelona. Construït per l´arquitecte academicista Ventura Rodríguez (el mateix del Palau de la Virreina), que realitzà el projecte seguint les idees de Pere Virgili.
La façana de l´edifici és molt sòbria, de pedra, amb un frontó mixtilini, fornícules buides i l´escut del rei Carles III, obra de Carles Grau.
A l´entrada es troba una còpia de l´estàtua d´Escolapi, trobada a Empúries.
Vam visitar, acompanyats del guia, la Sala de Presidents, on hi ha els quadres dels diferents presidents de l´Acadèmia, la Biblioteca, i finalment, la peça més important, l´amfiteatre anatòmic.
L´Amfiteatre té una graderia semicircular de pedra i una galeria superior amb gelosies, des d´on es podia mirar sense ser reconegut. Uns grans finestrals amb vitralls decorats i una llanterna zenital donen llum a la sala, de manera que tan sols es podien fer estudis anatòmics durant el dia. La Taula de Disseccions és de marbre (manté la fredor), de dos metres de llargada i formes arrodonides, obra de l´escultor Joan Enrich. Té un forat a la superfície que comunica amb uns canals a la part interior del peu, que permetien la sortida dels líquids, i mitjançant unes canalitzacions subterrànies, arribaven fins a una plaça de la ciutat antiga, on també s´enterraven morts. No es podien fer disseccions de qualsevol cadàver, tan sols de soldats o de persones sense sostre. El bust escultòric és del cirurgià Pere Virgili. Tan sols es conserven a Europa dos amfiteatres similars, un a Suècia i un altre a Bolonya.
Alguns dels seus membres han estat metges de reconeguda vàlua, com el Dr Francesc Salvà i Campillo, El Dr Bartomeu Robert, que també va ser alcalde de Barcelona, el Dr Agustí Pi i Sunyer, creador de l´Institut de Fisiologia, o el Dr Agustí Pedro i Pons, internista.
Escrit i fotos de Margarida Cordoncillo a partir de la següent Bibliografia, i dels comentaris del guia:
http://ramc.cat/historia/historia-de-la-ramc/
http://ramc.cat/la-seu/
http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/dret_i_entitats_juridiques/academies/academies_amb_seu_social_a_catalunya/academia_medicina/
VISITA A LA REAL ACADEMIA DE CIENCIA I ARTS
Es troba a les Rambles de Barcelona, on hi ha el Teatre Poliorama. La visita la vàrem fer amb una guia, que ens va explicar la història i la raó de ser de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts.
Acabada la Guerra del 1714, amb el Decret de la Nova Planta, Felip V va tancar la Universitat de Barcelona, traslladant-la a Cervera. Això va suposar un problema important pels barcelonins que volien estudiar.
A partir de 1717, es van començar a fer unes tertúlies científiques a la rebotiga de Jaume Salvador, que era un apotecari. El grup alumnes, encapçalats per Joan Antoni Desvalls, crearen l´any 1764 la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, que posteriorment esdevindria l´Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Es volia que no només es fessin classes teòriques, sinó també d´experimentals, seguint l´ideari de Tomàs Cerdà, jesuïta, matemàtic i físic. El primer director de la Conferència va ser Francesc Subiràs, matemàtic, que havia estat deixeble de Tomàs Cerdà.
El 1765 va passar a estar sota el patrocini reial, passant a anomenar-se Real Conferencia Física. El 1770 va canviar el seu nom pel de Real Academia de Ciencias Naturales y Artes. Pels seus membres, “Art” tenia un sentit tècnic, arts aplicades, abraçant els artesans que construïen instruments tecnològics. L´any 1892 es va dir Real Academia de Cièncias y Artes, i als Estatuts actuals Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
El 10 de novembre del 1839, Pere Felip Monlau, membre de l´Acadèmia, va conèixer a París el daguerreotip, aconseguint la compra d´un per part de l´Acadèmia. Va realitzar, amb el gravador Ramón Alabern i Cases, el primer daguerreotip fet a Espanya, una vista del Pla de Palau de Barcelona. L´exposició va durar 22 minuts. La imatge es va sortejar entre el públic i es desconeix on para, però l´aparell es conserva a l´Acadèmia.
L´edifici actual es va construir el 1883, i remodelar el 1894, obra de l´arquitecte Josep Domènech i Estapà. És un edifici classicista, amb detalls decoratius modernistes, com vidres de les finestres de la Sala de Sessions, amb peces de “cul d´ampolla”, típiques del Modernisme. La decoració de la façana és obra de Manuel Fuxà i les escultures de Rafael Atché. Al ser l´Acadèmia un organisme privat, i els seus membres no pagaven quotes, es va dedicar la planta baixa al lloguer, per obtenir ingressos. Des del 1899 es va llogar a un cinema, que es va convertir en el Teatre Poliorama.
El 1886 es va instal•lar a la façana un rellotge que marcaria l´hora oficial de Barcelona. El rellotger va ser Adolf Juillard. Des del 1891 és l´hora legal. A la cúpula de l´edifici de la Rambla es va construir un observatori, però amb la contaminació lumínica produïda per la il•luminació de Barcelona, es va haver de buscar un indret fora de la ciutat. L´any 1904 es va fundar l´Observatori Fabra, que depen de l´Acadèmia.
Vam veure un rellotge astronòmic. Havia estat encarregat pel Senat, l´any 1869, a Albert Billeter, rellotger suís resident a Gràcia, però va tardar 10 anys a fabricar-lo. El Senat ja no el va volgué, i Billeter li va donar com a pagament al senyor Moragas, que havia fet el moble de fusta. Es va intentar vendre´l, no trobant comprador, malgrat que va guanyar la medalla d´or a l´Exposició Universal del 1888, quedant finalment dipositat a l´Acadèmia, que el va comprar. És rellotge, marca els solsticis i els equinoccis, els signes del zodíac, i la posició dels astres.
Vam visitar la Sala de Sessions, decorada amb pintures que representen diferents seccions de l´Acadèmia, i l´al•legoria de la ciència, que són obra de Félix Mestres. També la Sala de Juntes, el despatx del director i vam veure les vitrines on es troben diferents instruments i aparells científics, dels segles XVII al XX.
També vam visitar la biblioteca, on una bibliotecària ens va ensenyar algun dels documents que es conserva amb informació sobre Poble Nou, així com un dels instruments científics. La Biblioteca i l´Arxiu Històric tenen un fons documental científic i tècnic molt important.
Escrit i fotos de Margarida Cordoncillo a partir de la següent Bibliografia, i dels comentaris de la guia:
http://www.racab.es/
http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/dret_i_entitats_juridiques/academies/academies_amb_seu_social_a_catalunya/academia_ciencies_art/