PAUSA CORONAVIRUS DE MARÇ 2020 A OCTUBRE 2021
20-02-2020 Vila Medieval de Sta. Coloma de
Queralt
Calçotada al
Castell de Rocamora
SANTA COLOMA DE QUERALT
i calçotada al CASTELL DE ROCAMORA
25 d'octubre de 2019
21 de març de 2019i calçotada al CASTELL DE ROCAMORA
19 de desembre de 2019
HOSPITAL PSIQUIÀTRIC PERE
MATA i CASA NAVÀS DE REUS
DINAR PRENADAL TORREDEMBARRA
MATA i CASA NAVÀS DE REUS
DINAR PRENADAL TORREDEMBARRA
21 de novembre de 2019
LA SENIA - AVIONS DE LA REPÚBLICA
25 d'octubre de 2019
Visita de les Botigues Museu
de SALÀS DE PALLARS
de SALÀS DE PALLARS
22 de maig de 2019
VISITA AL PRIORAT DE
SANTA MARIA DE GUALTER
SANTA MARIA DE GUALTER
VISITA AL BAIX EMPORDÀ - CASTELL DE LA BISBAL
I MONESTIR DE SANT MIQUEL DE LES CRUILLES
I MONESTIR DE SANT MIQUEL DE LES CRUILLES
28 de febrer de 2019
VISITA AL SANTUARI DE LA SERRA i MONTBLANC
CALÇOTADA CASTELL DE ROCAMORA de Montferri
13 de desembre de 2018
CASTELL I COMANDA templera DE PUIG-REIG
i COLÒNIA TÈXTIL "CAN PONS"
Dinar a Monistrol de Calders - Menú típic Nadal
22 de novembre de 2018
22 de novembre de 2018
LLAC DE BANYOLES
25 octubre 2018
25 octubre 2018
MONTSERRAT
14,15 i 16 de juny de 2018
14,15 i 16 de juny de 2018
PALARS SOBIRÀ, LLAVORSÍ ...
24 de maig de 2018
L'ESTARTIT I ILLES MEDES
Sortida realitzada el dia 24 de maig de 2018 amb l'Aula Sant Martí
El destí d'avui quedava 1 mica lluny, al Baix Empordà, i Calia Sortir ben puntuals per arribar amb temps suficient per agafar el Vaixell a l'Estartit.
El dia va ser magnífic, amb 1 sol espaterrant.
L'Estartit és una població que depenen administrativament del municipi de Torroella de Montgrí, i és des de l'el seu port, d'on surten a a els Vaixells que naveguin rodejant les Illes Medes, situades a poc més d'1 kilòmetre. Des d'aquí llueix Esplèndid al Castell de Montgrí, Situat a cim del massís del MATEIX nom.
Un cop a l'port de l'Estartit vam agafar 1 catamarà de la companyia Nautilus, que a la part inferior tenia unes finestres per ver el fons del mar. El recorregut va ser per la Costa del Massís del Montgrí, la part marítima del Parc Natural del Montgrí.
En primer lloc vam anar navegant, cap a la Roca Foradada, passant per la Cala Pedrosa, I després ha, als Illes Medes.Un cop a les illes, vam Baixar per Torns, al mirador inferior, per ver el món submarí d' AQUESTA zona.
Les Illes també depenen administrativament al municipi de Torroella de Montgrí, i són un arxipèlag deshabitat, format per dues illes, la Meda Gran i la Meda Xica, i per cinc illots. L´única construcció és un far que es troba a la Meda Gran.
Geològicament són una continuació del Massís del Montgrí.Tenen un ecosistema únic, que és considerat la millor reserva natural de la Mediterrània occidental, sent una important reserva de fauna i flora. S´hi troben algues, coralls, pops, estrelles, llagostes i més de 600 espècies animals amb gran varietat de colors. També hi ha diferents coves. L´au més abundant és el gavià de pota groga
La importància d´aquest arxipèlag al llarg del temps, a causa de la seva situació estratègica, ho posen de manifest la seva història, i també, la quantitat de naus enfonsades.
L´origen del seu nom no està clar, però podria tenir l´origen en "Meta", nom llatí que es refereix als túmuls o sepultures romanes.
Vam navegar una hora i mitja i va ser preciós. A les illes està prohibit baixar, de manera que no ho vam poder fer, però des del vaixell la vista era magnífica.
Després de desembarcar vam anar a dinar a un restaurat de L´Estartit.
Acabats de dinar era encara d´hora, i vam tenir una estona per fer un vol pel poble.
A les 17:15h vam fer camí cap a Barcelona.
Va ser un dia magnífic, amb una visita diferent d'altres cops, ja que aquesta vegada va ser exclusivament de natura.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia:
http://www.visitestartit.com/ca/descobreix-nos/illes-medes/
Fotografía: Josep María Castelló
26 d'abril de 2018
CASTELL DE PÚBOL
Sortida realitzada el dia 24 de maig de 2018 amb l'Aula Sant Martí
El destí d'avui quedava 1 mica lluny, al Baix Empordà, i Calia Sortir ben puntuals per arribar amb temps suficient per agafar el Vaixell a l'Estartit.
El dia va ser magnífic, amb 1 sol espaterrant.
L'Estartit és una població que depenen administrativament del municipi de Torroella de Montgrí, i és des de l'el seu port, d'on surten a a els Vaixells que naveguin rodejant les Illes Medes, situades a poc més d'1 kilòmetre. Des d'aquí llueix Esplèndid al Castell de Montgrí, Situat a cim del massís del MATEIX nom.
Un cop a l'port de l'Estartit vam agafar 1 catamarà de la companyia Nautilus, que a la part inferior tenia unes finestres per ver el fons del mar. El recorregut va ser per la Costa del Massís del Montgrí, la part marítima del Parc Natural del Montgrí.
En primer lloc vam anar navegant, cap a la Roca Foradada, passant per la Cala Pedrosa, I després ha, als Illes Medes.Un cop a les illes, vam Baixar per Torns, al mirador inferior, per ver el món submarí d' AQUESTA zona.
Les Illes també depenen administrativament al municipi de Torroella de Montgrí, i són un arxipèlag deshabitat, format per dues illes, la Meda Gran i la Meda Xica, i per cinc illots. L´única construcció és un far que es troba a la Meda Gran.
Geològicament són una continuació del Massís del Montgrí.Tenen un ecosistema únic, que és considerat la millor reserva natural de la Mediterrània occidental, sent una important reserva de fauna i flora. S´hi troben algues, coralls, pops, estrelles, llagostes i més de 600 espècies animals amb gran varietat de colors. També hi ha diferents coves. L´au més abundant és el gavià de pota groga
La importància d´aquest arxipèlag al llarg del temps, a causa de la seva situació estratègica, ho posen de manifest la seva història, i també, la quantitat de naus enfonsades.
L´origen del seu nom no està clar, però podria tenir l´origen en "Meta", nom llatí que es refereix als túmuls o sepultures romanes.
Vam navegar una hora i mitja i va ser preciós. A les illes està prohibit baixar, de manera que no ho vam poder fer, però des del vaixell la vista era magnífica.
Després de desembarcar vam anar a dinar a un restaurat de L´Estartit.
Acabats de dinar era encara d´hora, i vam tenir una estona per fer un vol pel poble.
A les 17:15h vam fer camí cap a Barcelona.
Va ser un dia magnífic, amb una visita diferent d'altres cops, ja que aquesta vegada va ser exclusivament de natura.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia:
http://www.visitestartit.com/ca/descobreix-nos/illes-medes/
Fotografía: Josep María Castelló
26 d'abril de 2018
CASTELL DE PÚBOL
Sortida realitzada el dia 26 d´abril de 2018 amb l´Aula Sant Martí
Vam sortir puntuals cap al Baix Empordà, alpoble de Púbol, que es troba dins del terme municipal de La Pera.
El Castell de Púbol el vàrem visitar amb una guia, que ens va explicar la història de l´edifici, la decoració de les diferents estances i alguns detalls de la vida del pintor i de la seva relació amb Gala.
Aquest castell està documentat des del s XI, encara que l´estructura de l´edifici actual és de la segona meitat del s XIV i principis del s XV, coincidint amb el màxim esplendor de la baronia de Púbol. Va passar posteriorment als Recasens, descendents dels barons, i a altres famílies. L´any 1969 pertanyia als marquesos de Blondel de l´Estany, que el vengueren a Dalí.
Va ser comprat per Dalí per complir la promesa feta a Gala de regalar-li un castell.
Gala i Dalí s´havien conegut l´any 1929, quan un grup d´amics del pintor van anar a Cadaqués a visitar-lo durant l´estiu. Entre les persones d´aquest grup es trobaven Paul Éluard amb Gala i Cécile, la filla d'ambdós. Es van enamorar, i Gala va deixar al seu marit i la seva filla per viure amb Dalí. El 1934 van contraure matrimoni.
L´edifici actual, té tres plantes i està articulat al voltant d´un pati central. Va ser decorat pel mateix Dalí amb una important creativitat, però pensant en la seva estimada Gala. Conserva elements gòtics i renaixentistes originals.
En el moment de la compra estava molt malmès, tan l´edifici com el jardí. Aquest deteriorament li donava un aspecte força romàntic, que va agradar a Dalí,el qual va intentar mantenir, tot i la seva restauració. Tota la decoració manté un caire romàntic, amb falses arquitectures, un important barroquisme o un cert aire misteriós. Va transformar algun dels espais, com l´antiga cuina que va ser convertida en cambra de bany.
Per mantenir aquest misticisme, quan li va regalar a Gala van acordar que ell tan sols podria anar-hi quan fos convidat per ella, i per escrit, i que mai es quedaria a dormir. I així hi va ser. La seva estimada havia de ser la sobirana absoluta del castell, on Dalí tenia que retre-li vassallatge, com un amor cortès.
En un escrit autògraf, fa referència a Gala i al Castell:
«Et regalo un castell gòtic Gala.
Accepto amb una condició, quenomés vinguis a visitar-me al Castell ambinvitació.
Accepto, ja que accepto enprincipi tot a condició que hi hagi condicions.
És el principi mateix de l'amor cortès».
Gala però, tan sols hi va fer estades curtes, de vacances, entre el 1971 i el 1980.
A Dalí li encantava tot el que estava relacionat amb la vida cortesana i el món nobiliari, com es pot veure en diferents elements decoratius del castell, com escuts o pintures. L´any 1982 el rei Joan Carles li va concedir el títol de Marqués de Púbol.
A la mort de Gala, l´any 1982, Dalí hi va anar a viure fins l´incendi que va provocar, l´any 1984, amb l´escalfament del timbre, trucant persistentment a la seva infermera.
A partir de l´incendi, i fins a la seva mort, el 1989, va viure a la Torre Galatea de Figueres.
Al soterrani hi ha el mausoleu de Gala, dissenyat pel mateix Dalí.
Al jardí hi ha escultures d´elefants amb potes llargues i primes, fetes per Dalí. També el que havia estat la piscina.
Va ser obert al públic l´any 1996.
Acabada la visita vam anar a dinar al restaurant La Terrassa, a Platja d´Aro, on vàrem dinar molt bé.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris dela guia:
https://www.salvador-dali.org/ca/museus/castell-gala-dali-de-pubol/historia/
Fotografia: Josep María Castelló
22 de març de 2018
Vam sortir puntuals cap al Baix Empordà, alpoble de Púbol, que es troba dins del terme municipal de La Pera.
El Castell de Púbol el vàrem visitar amb una guia, que ens va explicar la història de l´edifici, la decoració de les diferents estances i alguns detalls de la vida del pintor i de la seva relació amb Gala.
Aquest castell està documentat des del s XI, encara que l´estructura de l´edifici actual és de la segona meitat del s XIV i principis del s XV, coincidint amb el màxim esplendor de la baronia de Púbol. Va passar posteriorment als Recasens, descendents dels barons, i a altres famílies. L´any 1969 pertanyia als marquesos de Blondel de l´Estany, que el vengueren a Dalí.
Va ser comprat per Dalí per complir la promesa feta a Gala de regalar-li un castell.
Gala i Dalí s´havien conegut l´any 1929, quan un grup d´amics del pintor van anar a Cadaqués a visitar-lo durant l´estiu. Entre les persones d´aquest grup es trobaven Paul Éluard amb Gala i Cécile, la filla d'ambdós. Es van enamorar, i Gala va deixar al seu marit i la seva filla per viure amb Dalí. El 1934 van contraure matrimoni.
L´edifici actual, té tres plantes i està articulat al voltant d´un pati central. Va ser decorat pel mateix Dalí amb una important creativitat, però pensant en la seva estimada Gala. Conserva elements gòtics i renaixentistes originals.
En el moment de la compra estava molt malmès, tan l´edifici com el jardí. Aquest deteriorament li donava un aspecte força romàntic, que va agradar a Dalí,el qual va intentar mantenir, tot i la seva restauració. Tota la decoració manté un caire romàntic, amb falses arquitectures, un important barroquisme o un cert aire misteriós. Va transformar algun dels espais, com l´antiga cuina que va ser convertida en cambra de bany.
Per mantenir aquest misticisme, quan li va regalar a Gala van acordar que ell tan sols podria anar-hi quan fos convidat per ella, i per escrit, i que mai es quedaria a dormir. I així hi va ser. La seva estimada havia de ser la sobirana absoluta del castell, on Dalí tenia que retre-li vassallatge, com un amor cortès.
En un escrit autògraf, fa referència a Gala i al Castell:
«Et regalo un castell gòtic Gala.
Accepto amb una condició, quenomés vinguis a visitar-me al Castell ambinvitació.
Accepto, ja que accepto enprincipi tot a condició que hi hagi condicions.
És el principi mateix de l'amor cortès».
Gala però, tan sols hi va fer estades curtes, de vacances, entre el 1971 i el 1980.
A Dalí li encantava tot el que estava relacionat amb la vida cortesana i el món nobiliari, com es pot veure en diferents elements decoratius del castell, com escuts o pintures. L´any 1982 el rei Joan Carles li va concedir el títol de Marqués de Púbol.
A la mort de Gala, l´any 1982, Dalí hi va anar a viure fins l´incendi que va provocar, l´any 1984, amb l´escalfament del timbre, trucant persistentment a la seva infermera.
A partir de l´incendi, i fins a la seva mort, el 1989, va viure a la Torre Galatea de Figueres.
Al soterrani hi ha el mausoleu de Gala, dissenyat pel mateix Dalí.
Al jardí hi ha escultures d´elefants amb potes llargues i primes, fetes per Dalí. També el que havia estat la piscina.
Va ser obert al públic l´any 1996.
Acabada la visita vam anar a dinar al restaurant La Terrassa, a Platja d´Aro, on vàrem dinar molt bé.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris dela guia:
https://www.salvador-dali.org/ca/museus/castell-gala-dali-de-pubol/historia/
Fotografia: Josep María Castelló
22 de març de 2018
MINAS DE CARBÓ DE FIGOLS
Sortida realitzada el dia 22 de març del 2018 amb l´Aula Sant Martí
La sortida del mes de març va ser per visitar el Museu de les Mines de Cercs, a l´Alt Berguedà.
L´empresari José Enrique de Olano y Loyzaga va comprar les mines de Cercs l´any 1893. Fill d´un empresari basc, va néixer a Liverpool el 1858 i va estudiar enginyeria a la Universitat de Lovaina. Amb la seva direcció va modernitzar la mineria d´aquesta comarca. L´any 1911 va crear la societat anònima Carbones de Berga, per rendibilitzar les mines de Cercs, Fígols i la Nou, passant a ser la millor de Catalunya. El 1908 les mines van ser visitades pel rei Alfonso XIII i per Antonio Maura.El rei concedí a J. E. De Olano el títol de Comte de Fígols.El 1929 va construir la central tèrmica de Fígols, per estalviar-se el trasllat del carbó i produir energia elèctrica. També va ser diputat per Berga, com a membre del Partit Conservador i amic de Maura.
Acompanyats d´un guia vam anar amb un tren miner a l´interior d´una galeria de la Mina de Sant Romà. Després, caminant, ens vam anar aturant a diferents punts en direcció a la sortida, mentre el guia ens explicava com era el treballd´extracció del carbó,des del´any 1885 fins al seu tancament, el 1991.A la galeria també hi ha fotografies i recreacions museogràfiques, amb figures de miners realitzant diferents treballs. Les condicions de treball eren força dures, amb una jornada de 12 hores sense descans. Quan entraven a la galeria no sortien fins l´hora de plegar, portaven el dinar, i també en feien les seves necessitats. Les galeries estaven mal ventilades, hi feia pudor, hi respiraven molta pols, a més tenien el perill d´explosions i esllavissades.
Ens va parlar de l´origen i dels tipus de carbó, les de Cercs eren de lignit (format fa uns 65 milions d´anys), de les diferències entre les mines a cel obert i les subterrànies. Aquesta era subterrània de galeries.
La conca minera del Berguedà havia estat formada per aiguamolls amb boscos carbonífers. Les plantes van morir, i en un medi humit amb poc oxigen,es va produir una degradació bacteriana que es va anar sedimentant. El lignit es va formar durant el Cretaci mantenint durant milions d´anys les mateixes condicions d´humitat, degradació isedimentació, però sense erosió.
Amb el mateix guia vam visitar el museu, que mostra la història i les tècniques relacionades amb el carbó. També és un centre d´interpretació de la mina i de la colònia de Sant Corneli. L´edifici on es troba havia estat una residència de monges, amb aules i menjadors pels alumnes. L´any 1931 va ser convertit en l´Hogar del Minero.
Ens va parlar de l´explotació de les mines, de la classificació, transport i utilitats del carbó, de les infraestructures mineres...Pel funcionament de les mines no sols es necessitaven miners, sinó també fusters, electricistes, mecànics, i encarregats de la cura de les làmpades de llum d´oli, carbó o bateria.
Sobre la colònia de Sant Corneli ens va parlar de la vida quotidiana, de l´equip de futbol com esbarjo, del teatre (i més tard també cinema) com a mitjà de relació entre els nois i les noies, de les festes de Santa Bàrbara, patrona dels miners, de l´escola, l´església, el petit hospital, la botiga de queviures, el forn de pa...
La colònia de Sant Corneli va ser feta construir per J. E. de Olano. Les mines es trobaven en un indret apartat de poblacions i sense mitjans de comunicació, així que, inspirat en les primeres colònies industrials de la Gran Bretanya, i introduïdes a Catalunya a mitjans del segle XIX pels empresaris tèxtils relacionats amb aquell país, va decidir, juntament amb el seu enginyer en cap, l´asturià Suárez del Villar, aplicar aquest model a les seves mines. També va fer construir la seva residència, una mica apartada de les mines, l´any 1901, i que recorda a un castell medieval. Va impulsar la construcció d´una línia de ferrocarril pel transport del carbó, el 1904.
Ens va dir que algunes dones treballaven en una fàbrica tèxtil que es trobava fora de la colònia, però del mateix amo, i a la que es desplaçaven caminant.
Vam visitar un habitatge miner dels anys 40, que mostra com vivien a la colònia els treballadors de la mina, juntament amb la seva família.Els habitatges eren propietat de l´empresa. Hi havia de 35 m2, la majoria, però també de més grans, pels capatassos i altres càrrecs. Ens va explicar que tenien dret a un habitatge els treballadors casats, les vídues podien continuar vivint sempre que tinguessin fills, si no havien de marxar. Els homes solters hi vivien en una habitació compartida, com rellogats.
Ens va dir que la colònia proporcionava als treballadors i a les seves famílies els serveis bàsics per viure, i en un indret aïllat. De fet, la colònia facilitava a l´empresa tenir treballadors i evitava l´absentisme, peròera també una manera de controlar els treballadors. Molts miners eren també ramaders, pastors o pagesos. Malgrat l´aïllament, es van viure reivindicacions socials,laborals i polítiques, amb una important influència del sindicat CNT-FAI, destacant els Fets de Fígols de 1932 i La Tancada del 1977.
La visita va finalitzar amb la projecció d´un documental sobre la mina.
Vam anar a dinar al restaurant Santa Bàrbara, situat darrere del museu.
De camí de tornada a Barcelona vam parar un moment a la Presa de la Baells.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris del guia:
http://www.mmcercs.cat/ca/
Fotografia: Josep María Castelló
Sortida realitzada el dia 22 de març del 2018 amb l´Aula Sant Martí
La sortida del mes de març va ser per visitar el Museu de les Mines de Cercs, a l´Alt Berguedà.
L´empresari José Enrique de Olano y Loyzaga va comprar les mines de Cercs l´any 1893. Fill d´un empresari basc, va néixer a Liverpool el 1858 i va estudiar enginyeria a la Universitat de Lovaina. Amb la seva direcció va modernitzar la mineria d´aquesta comarca. L´any 1911 va crear la societat anònima Carbones de Berga, per rendibilitzar les mines de Cercs, Fígols i la Nou, passant a ser la millor de Catalunya. El 1908 les mines van ser visitades pel rei Alfonso XIII i per Antonio Maura.El rei concedí a J. E. De Olano el títol de Comte de Fígols.El 1929 va construir la central tèrmica de Fígols, per estalviar-se el trasllat del carbó i produir energia elèctrica. També va ser diputat per Berga, com a membre del Partit Conservador i amic de Maura.
Acompanyats d´un guia vam anar amb un tren miner a l´interior d´una galeria de la Mina de Sant Romà. Després, caminant, ens vam anar aturant a diferents punts en direcció a la sortida, mentre el guia ens explicava com era el treballd´extracció del carbó,des del´any 1885 fins al seu tancament, el 1991.A la galeria també hi ha fotografies i recreacions museogràfiques, amb figures de miners realitzant diferents treballs. Les condicions de treball eren força dures, amb una jornada de 12 hores sense descans. Quan entraven a la galeria no sortien fins l´hora de plegar, portaven el dinar, i també en feien les seves necessitats. Les galeries estaven mal ventilades, hi feia pudor, hi respiraven molta pols, a més tenien el perill d´explosions i esllavissades.
Ens va parlar de l´origen i dels tipus de carbó, les de Cercs eren de lignit (format fa uns 65 milions d´anys), de les diferències entre les mines a cel obert i les subterrànies. Aquesta era subterrània de galeries.
La conca minera del Berguedà havia estat formada per aiguamolls amb boscos carbonífers. Les plantes van morir, i en un medi humit amb poc oxigen,es va produir una degradació bacteriana que es va anar sedimentant. El lignit es va formar durant el Cretaci mantenint durant milions d´anys les mateixes condicions d´humitat, degradació isedimentació, però sense erosió.
Amb el mateix guia vam visitar el museu, que mostra la història i les tècniques relacionades amb el carbó. També és un centre d´interpretació de la mina i de la colònia de Sant Corneli. L´edifici on es troba havia estat una residència de monges, amb aules i menjadors pels alumnes. L´any 1931 va ser convertit en l´Hogar del Minero.
Ens va parlar de l´explotació de les mines, de la classificació, transport i utilitats del carbó, de les infraestructures mineres...Pel funcionament de les mines no sols es necessitaven miners, sinó també fusters, electricistes, mecànics, i encarregats de la cura de les làmpades de llum d´oli, carbó o bateria.
Sobre la colònia de Sant Corneli ens va parlar de la vida quotidiana, de l´equip de futbol com esbarjo, del teatre (i més tard també cinema) com a mitjà de relació entre els nois i les noies, de les festes de Santa Bàrbara, patrona dels miners, de l´escola, l´església, el petit hospital, la botiga de queviures, el forn de pa...
La colònia de Sant Corneli va ser feta construir per J. E. de Olano. Les mines es trobaven en un indret apartat de poblacions i sense mitjans de comunicació, així que, inspirat en les primeres colònies industrials de la Gran Bretanya, i introduïdes a Catalunya a mitjans del segle XIX pels empresaris tèxtils relacionats amb aquell país, va decidir, juntament amb el seu enginyer en cap, l´asturià Suárez del Villar, aplicar aquest model a les seves mines. També va fer construir la seva residència, una mica apartada de les mines, l´any 1901, i que recorda a un castell medieval. Va impulsar la construcció d´una línia de ferrocarril pel transport del carbó, el 1904.
Ens va dir que algunes dones treballaven en una fàbrica tèxtil que es trobava fora de la colònia, però del mateix amo, i a la que es desplaçaven caminant.
Vam visitar un habitatge miner dels anys 40, que mostra com vivien a la colònia els treballadors de la mina, juntament amb la seva família.Els habitatges eren propietat de l´empresa. Hi havia de 35 m2, la majoria, però també de més grans, pels capatassos i altres càrrecs. Ens va explicar que tenien dret a un habitatge els treballadors casats, les vídues podien continuar vivint sempre que tinguessin fills, si no havien de marxar. Els homes solters hi vivien en una habitació compartida, com rellogats.
Ens va dir que la colònia proporcionava als treballadors i a les seves famílies els serveis bàsics per viure, i en un indret aïllat. De fet, la colònia facilitava a l´empresa tenir treballadors i evitava l´absentisme, peròera també una manera de controlar els treballadors. Molts miners eren també ramaders, pastors o pagesos. Malgrat l´aïllament, es van viure reivindicacions socials,laborals i polítiques, amb una important influència del sindicat CNT-FAI, destacant els Fets de Fígols de 1932 i La Tancada del 1977.
La visita va finalitzar amb la projecció d´un documental sobre la mina.
Vam anar a dinar al restaurant Santa Bàrbara, situat darrere del museu.
De camí de tornada a Barcelona vam parar un moment a la Presa de la Baells.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris del guia:
http://www.mmcercs.cat/ca/
Fotografia: Josep María Castelló
Fotografia: Josep María Castelló
22 de febrer de 2018
MUSEU DE LA RÀDIO A ROC DE SANT GAIETÀ
I CALÇOTADA AL CASTELL DE ROCAMORA
Sortida realitzada el dia 22 de febrer del 2018 amb l´Aula Sant Martí
Un nou dia en què vam matinar, ja que a les 8 del matí vàrem sortir amb autocar cap a Roda de Barà, al Tarragonès.
En primer lloc vam anar al Roc de Sant Gaietà, una urbanització marítima de Roda de Barà construïda com un poble típic de pescadors, entre el 1964 i el 1972. Els seus idearis van ser, el seu promotor, Gaietà Bori Tallada, i el seu constructor, Josep M. Fortuny Rodríguez. Els terrenys van ser comprats per una societat hispana-belga, formada per ReneVandemeuter i Pedro Sureda. Es van construir cases i apartaments amb patis andalusos i elements ornamentals inspirats en l´estil gòtic, romànic o àrab, així com en algunes construccions de la resta d´Espanya. Per la construcció d´algunes façanes i elements decoratius es va fer servir pedra de la propera pedrera romana de “el Mèdol”, i elements provinents d´antigues masies i cases, que van ser restaurats per l´artista Pep Gasol. També destaquen algunes portes i reixes de ferro forjat.
Vam visitar elCentre Cívic “La Roca Foradada”del Roc de Sant Gaietà, on es troba el Museu de la Ràdio Luis del Olmo i l´Espai Jujol.L´edifici va ser dissenyat l´any 1970 com a club nàutic d´aquesta urbanització, i aquesta és la funció que va tenir els primers anys. Posteriorment va decaure, sent adquirit per l´Ajuntament de Roda de Barà, que el va restaurar i convertir en centre cultural.
Un guia ens va anar explicant els principals aparells de la col•lecció privada del periodista Luis del Olmo, que com a museu, va ser inaugurat el 2012. S’exhibeixen més de 400 aparells radiofònics de diferents èpoques.
També vam visitar, acompanyats pel guia, l´Espai Jujol, que es troba al pis superior del Centre Cívic. Hi ha fotografies de diferents edificis construïts per aquest arquitecte, i els canelobres que va dissenyar per la Capella de Mas Carreras.
Josep M. Jujol, nascut a Tarragona l´any 1879, era amic dels propietaris de la finca Mas Carreras, on es trobava l´antiga masia amb un oratori privat al costat, raó per la qual li van encomanar realitzar diferents obres en les seves propietats.Considerat per molts un arquitecte modernista, va col•laborar amb Gaudí, Gallissà o Font i Gumà en algunes obres, però també en va fer uns quants edificis força innovadors com a únic arquitecte. Seguint la concepció de l´art total i coneixedor de l´obra de Viollet-le-Duc, va ser també pintor, dibuixant, dissenyador, aquarel•lista i escultor.Destacà per la seva imaginació, pel gran coneixement tècnic que li permetia l´aplicació de formes trencadores i precursores, per l´ornamentació inspirada en la natura i la geometria,per l´ús del color i també de materials senzills o reciclats.
Després vam anar a visitar la Capella Mas Carreras acompanyats del mateix guia. Era l´oratori privat de la masia (actualment desapareguda), construït a principis del segle XX. Als anys 40, els propietaris van demanar a J.M. Jujoluna ampliació i la decoració pictòrica, que va portar a terme entre l´any 1941 i el 1948. Va construir l’absis amb vuit petits vitralls, la façana neogòtica amb una imatge de la Verge de Lourdes, i el campanar d´espadanya. Les pintures que decoren l´interior sorprenen pels seus colors vius, en blau, vermell i daurat. Destaquen també les inscripcions en lletres gòtiques, escrites pel mateix arquitecte. Una imatge del Sagrat Cor presideix la capella.
Acabada la visita vam anar a fer la calçotada al restaurant del Castell de Rocamora, a Montferri, on tot estava boníssim.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris del guia:
http://web.rodadebera.cat/turisme/patrimoni/roc-sant-gaieta
http://web.rodadebera.cat/turisme/patrimoni/mas-carreras
Fotos: Josep María Castelló
I CALÇOTADA AL CASTELL DE ROCAMORA
Sortida realitzada el dia 22 de febrer del 2018 amb l´Aula Sant Martí
Un nou dia en què vam matinar, ja que a les 8 del matí vàrem sortir amb autocar cap a Roda de Barà, al Tarragonès.
En primer lloc vam anar al Roc de Sant Gaietà, una urbanització marítima de Roda de Barà construïda com un poble típic de pescadors, entre el 1964 i el 1972. Els seus idearis van ser, el seu promotor, Gaietà Bori Tallada, i el seu constructor, Josep M. Fortuny Rodríguez. Els terrenys van ser comprats per una societat hispana-belga, formada per ReneVandemeuter i Pedro Sureda. Es van construir cases i apartaments amb patis andalusos i elements ornamentals inspirats en l´estil gòtic, romànic o àrab, així com en algunes construccions de la resta d´Espanya. Per la construcció d´algunes façanes i elements decoratius es va fer servir pedra de la propera pedrera romana de “el Mèdol”, i elements provinents d´antigues masies i cases, que van ser restaurats per l´artista Pep Gasol. També destaquen algunes portes i reixes de ferro forjat.
Vam visitar elCentre Cívic “La Roca Foradada”del Roc de Sant Gaietà, on es troba el Museu de la Ràdio Luis del Olmo i l´Espai Jujol.L´edifici va ser dissenyat l´any 1970 com a club nàutic d´aquesta urbanització, i aquesta és la funció que va tenir els primers anys. Posteriorment va decaure, sent adquirit per l´Ajuntament de Roda de Barà, que el va restaurar i convertir en centre cultural.
Un guia ens va anar explicant els principals aparells de la col•lecció privada del periodista Luis del Olmo, que com a museu, va ser inaugurat el 2012. S’exhibeixen més de 400 aparells radiofònics de diferents èpoques.
També vam visitar, acompanyats pel guia, l´Espai Jujol, que es troba al pis superior del Centre Cívic. Hi ha fotografies de diferents edificis construïts per aquest arquitecte, i els canelobres que va dissenyar per la Capella de Mas Carreras.
Josep M. Jujol, nascut a Tarragona l´any 1879, era amic dels propietaris de la finca Mas Carreras, on es trobava l´antiga masia amb un oratori privat al costat, raó per la qual li van encomanar realitzar diferents obres en les seves propietats.Considerat per molts un arquitecte modernista, va col•laborar amb Gaudí, Gallissà o Font i Gumà en algunes obres, però també en va fer uns quants edificis força innovadors com a únic arquitecte. Seguint la concepció de l´art total i coneixedor de l´obra de Viollet-le-Duc, va ser també pintor, dibuixant, dissenyador, aquarel•lista i escultor.Destacà per la seva imaginació, pel gran coneixement tècnic que li permetia l´aplicació de formes trencadores i precursores, per l´ornamentació inspirada en la natura i la geometria,per l´ús del color i també de materials senzills o reciclats.
Després vam anar a visitar la Capella Mas Carreras acompanyats del mateix guia. Era l´oratori privat de la masia (actualment desapareguda), construït a principis del segle XX. Als anys 40, els propietaris van demanar a J.M. Jujoluna ampliació i la decoració pictòrica, que va portar a terme entre l´any 1941 i el 1948. Va construir l’absis amb vuit petits vitralls, la façana neogòtica amb una imatge de la Verge de Lourdes, i el campanar d´espadanya. Les pintures que decoren l´interior sorprenen pels seus colors vius, en blau, vermell i daurat. Destaquen també les inscripcions en lletres gòtiques, escrites pel mateix arquitecte. Una imatge del Sagrat Cor presideix la capella.
Acabada la visita vam anar a fer la calçotada al restaurant del Castell de Rocamora, a Montferri, on tot estava boníssim.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris del guia:
http://web.rodadebera.cat/turisme/patrimoni/roc-sant-gaieta
http://web.rodadebera.cat/turisme/patrimoni/mas-carreras
Fotos: Josep María Castelló
25 de gener de 2018
EL ROMÀNIC DE TERRASSA
LA SEU D'EGARA - VALLPARADÍS
ESGLÉSIES DE SANT PERE DE TERRASSA
Sortida realitzada el dia 25 de gener del 2018 amb l´Aula Sant Martí
Terrassa queda tan propera a Barcelona que ens va permetre sortir una hora més tard del que fem habitualment, així que vam sortir amb l´autocar a les 9 del matí.
La visita de les esglésies la vàrem fer amb una guia, que ens va explicar la història d´aquest conjunt d´edificis i les particularitats de cadascun d´ells.
Es troben al bell mig de Terrassa, al costat del Parc de Vallparadís.
Les restes més antigues trobades en aquest indret es remunten al neolític, cap al 3.000 aC. Al s IV aC es va establir un assentament ibèric. Cap al s II aC, ja en època romana, es va construir una domus, és a dir, una casa romana, de la que es conserven restes del pati.
A finals del segle IV dC, amb la cristianització, es construeix una basílica d´una sola nau, i dues capelles funeràries. D´aquestesconstruccions es conserven restes en els diferents edificis, i part del paviment de mosaic amb motius geomètrics, i també algun de figuratiu com els peixos. Fa pocs anysanys també va estar descobert el baptisteri, amb una piscina quadrada.
L´any 450 es va crear el Bisbat d´Egara, moment en què es va projectar la construcció d´un complex episcopal de grans dimensions per la seva època, i que es va portar a terme a mitjans del segle VI. Els edificis es configuraran al voltant d´un pati central amb un pou d´aigua, i consten de: la catedralde Santa Maria de tres naus i amb el baptisteri als peus; l´església funerària de Sant Miquel, l´església parroquial de Sant Pere amb una zona d´enterrament, i la zona de residència del bisbe. L´accés al recinte es feia per l´oest, on ara hi ha l´entrada.
A partir del 714, amb les invasions musulmanes el bisbat va desaparèixer, encara que les esglésies continuaren en actiu.
Al segle XII, ja en època romànica, tot aquest conjunt va ser transformat, donant-li l´aspecte que tenen actualment. La nova església de Santa Maria va ser consagrada l´any 1112 i va passar a tenir un ús monàstic, del priorat agustinià, mentre que la nova església de Sant Pere tindria un ús parroquial.
L´església de Santa Maria, més petita que l´anterior, té una decoració exterior d´estil llombard, amb arcuacions cegues. El creuer es cobreix amb un cimbori i sobre aquest s´aixeca el campanar. A la banda sud es construeix el claustre, del que es conserva una part, i les dependències del priorat. Destaquen les pintures murals que es conserven a la fornícula del transsepte sud, que representen el martiri de sant Tomàs Becket. Ja d´època gòtica són els retaules gòtics dels sants Abdó i Senén, obra de Jaume Huguet i el de sant Pere, obra de Borrassà. També és gòtica la talla de fusta de la Mare de Déu, del segle XIV.
L´església de Sant Miquel va ser construïda amb finalitat funerària i conserva la seva planta original, de creu grega. Els capitells de les columnes que sostenen una cúpula central, són reaprofitats, i són tots diferents. Té una petita cripta subterrània.El retaule gòtic de Sant Miquel és obra de Jaume Cirera i Guillem Talarn;
L´església de Sant Pere, d´una sola nau, va conservar la capçalera original. Té una porta d´entrada decorada amb cares esculpides i mènsules decorades.Destaca el retaule petri del segle VI-VIII. Al seu interior es conserven unes pintures murals gòtiques. D´època barroca és el retaule de la capella de Sant Valentí.
La part residencial del rector, va ser construïda sobre el primer baptisteri i una zona d´enterraments.
A finals del segle XIX es van començar unes obres de restauració de tot el conjunt dirigides per Puig i Cadafalch.
Després vam anar a visitar el Castell Cartoixa de Vallparadís, que vam veure lliurement. La primera construcció es remunta a principis del segle XII, on Berenguer Sanlà i la seva dona van construir la seva residència. L´any 1345 Blanca de Centelles va cedir aquesta residència i els seus dominis a la cartoixa d´Escaladei, i es va convertir en el monestir cartoixà de Sant Jaume de Vallparadís. El 1413 va passar a l´orde carmelitana de l´Hospital de la Santa Creu de Barcelona. L´any 1432 el va adquirir Jofre de Setmenat. L´any 1852 va ser comprat per la família Mauri i aquesta família el va cedir a l´Ajuntament de Terrassa l´any 1944 per convertir-lo en museu. Actualment es mostren diferents objectes arqueològics, històrics i artístics de la ciutat.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris de la guia:
http://www.terrassa.cat/seu-egara
http://www.terrassa.cat/castell-cartoixa-vallparadis
Fotografía: Josep María Casteló
14 de desembre de 2017
PERATALLADA
Sortida realitzada el dia 14 de desembre del 2017 amb l´Aula Sant Martí
Vam sortir com és habitual, a les 8 del matí i en autocar.
A Peratallada ens esperava un guia amb qui vam visitar aquesta vila, que pertany al municipi de Forallac, al Baix Empordà. És Conjunt Històric Artístic.
En primer lloc vam anar a l´església de Sant Esteve, que fou construïda fora muralles. És romànica, del segle XII (reformada en diferents moments), i la façana principal és coronada per un gran campanar d´espadanya (construcció posterior). Té dues naus cobertes amb volta de canó, cadascuna amb un absis semicircular. Es creu que es van planificar tres naus. A la banda sud hi ha unes capelles laterals i la sagristia, construïdes entre el segle XVI i el XVIII. Aquí va ser enterrat Gilabert V de Cruïlles, senyor de Peratallada, que va morir l´any 1348. El sepulcre és gòtic.
Continuàrem la visita entrant ja a la vila per la porta nord de la muralla. Peratallada conserva gran part de la muralla medieval, així com el seu aspecte feudal, amb carrers estrets.
Va ser una població ben fortificada, amb un castell situat a la part central. Les muralles tenien torres i un fossat excavat a la mateixa roca amb una fondària d´uns 7 metres. De fet el seu sistema defensiu estava format per 3 muralles que dividien la població en 3 sectors, i que es comunicarien per uns ponts situats al nivell del pas de ronda. La muralla central encerclava el castell-palau. Es conserva encara una torre circular que té espitlleres.
Passejarem pels seus carrers que conserven la distribució urbana medieval, amb edificis interessants d´arquitectura popular, alguns del segle XVI. L´habitatge tradicional de la vila acostumava a tenir els baixos recoberts amb voltes de pedra, i es destinaven a magatzem, mentre que la planta superior era residencial. Alguns tenien un segon pis com a graner o com a golfes. A la part de darrere hi havia un pati o una eixida.
El Castell-Palau pertanyia a la baronia de Peratallada, i està documentat des del segle XI, però algunes restes arquitectòniques fan pensar que podria haver existit una fortalesa anterior. El conjunt està format pel castell i pel palau, un al costat de l´altre. El castell estàconstruït damunt d´un basament de roca sorrenca natural i en alguns murs conserva merlets. Destaca la Torre de l´Homenatge, de planta quadrangular, i coronada també per merlets. El palau gòtic es va començar a construir el segle XIII, però es van annexionar altres espais i es van fer modificacions al llarg dels segles. La façana del palau està orientada on actualment hi ha la Plaça del Castell, i ha estat molt modificada. També es conserva la Torre de les Hores, de planta quadrada.
La Plaça Major conserva uns porxos, sota els quals es feia el mercat.
Acabada la visita vam anar a dinar i en acabar vam tornar a Barcelona.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris del guia:
http://www.forallac.cat/index.php/municipi/pobles/peratallada
https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-esteve-de-peratallada-forallac-baix-emporda/
Fotografía: Josep María Castelló
16 novembre de 2017
La primera sortida del curs 2017-2018, com no podia ser menys, va ser a Montserrat. Vam sortir puntuals, a les 8 del matí, amb autocar fins a Monistrol, on vàrem agafar el tren de cremallera.
Els orígens del Tren cremallera de Monistrol a Montserrat, es remunten a -finals del segle XIX i neixen de la necessitat de millorar l’accés al santuari per als devots i pelegrins. La falta d’un mitjà de comunicació permanent i l’augment del nombre de visitants va portar l’enginyer Joaquim Carrera, un enamorat de Montserrat i dels trens de muntanya suïssos, a convèncer l’empresari Josep M. González que calia fer un cremallera que unís l’estació de Monistrol i el monestir. Així, l’any 1881 es constituïa la companyia Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes. El cremallera es va inaugurar el 6 d’octubre de 1892 i en poc temps es va convertir en el ferrocarril més popular de Catalunya. El cremallera es va convertir en un dinamitzador econòmic per a la seva zona d’influència. L’antic cremallera de Montserrat va fer el seu darrer viatge l’any 1957. L’increment constant de visitants i la consegüent congestió de vehicles en l’àmbit del parc natural, van determinar que en la dècada dels 80 la Direcció General de Transports de la Generalitat i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya endeguessin un seguit d’estudis i alternatives per resoldre el problema de transport. L'11 de juny de 2003 s’inaugura el nou cremallera.
Un cop al monestir cadascú va fer el que va trobar més adient. Uns van fer una caminada pels diferents senders que surten a peu del monestir, d´altres visitaren el museu. Algunes persones vàrem anar a la Santa Cova.
El dia magnífic, amb un sol espatarrant i sense boira.
El dinar va ser a Monistrol de Montserrat, al restaurant La Barca.
Després de dinar van anar a visitar el Museu L´Enrajolada, situat a Martorell. A la porta ens esperava una guia del museu, que ens va anar explicant la història de l´edifici i les diferents obres que es conserven.
És considerat un dels museus més antics del país, fundat per Francesc Santacana i Campmany (1810-1896) i continuat pel seu nét, Francesc Santacana i Romeu (1883-1936). Es troba a l´antiga casa particular de la família Santacana.
Francesc Santacana i Campmany va anar a estudiar a Barcelona a mitjan segle XIX, coincidint amb uns moments que van ser enderrocats diferents edificis de la ciutat. Interessat pels diferents objectes artístics i pel món del col•leccionisme, va anar recuperant els que podia, traslladant-los a la seva casa familiar. Els elements arquitectònics, com finestres, portes, capitells...els va anar instal•lant a la façana, i la resta els va anar repartint per les diferents estances. També va intercanviar obres amb altres col•leccionistes.
Els fons són molt variats i de procedència ben diversa: rajoles (moltes formant arrambadors), ceràmiques, pintures, mobiliari... Interessant també la col•lecció de rajoles d´oficis.
Acabada la visita vam tornar a Barcelona.
Escrit i fotos de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris de la guia del Museu de l´Enrajolada:
http://www.cremallerademontserrat.cat/cremallera/el-tren-cremallera/
http://museuslocals.diba.cat/museu/35
8,9 i 10 de juny de 2017
EL ROMÀNIC DEL PALLARS SOBIRÀ
EL ROMÀNIC DELS PALLARS SOBIRÀ: 8-9-10 juny 2017
PETIT RECULL DE FOTOS DEL VIATGE`
EL ROMÀNIC DELS PALLARS SOBIRÀ: 8-9-10 juny 2017
DIA 8
Ens va venir a recollir amb l´autocar el Sergi, que seria el nostre xofer durant la visita al Pallars Sobirà. Era un noi molt maco i tímid, però molt prudent conduint.Pel camí, prop de La Panadella, vàrem trobar pana i vam perdre gairebé una hora. Dos camions van xocar, i un d' ells es va incendiar.
Quan finalment vàrem arribar a l´hotel, a Espot, eren ja més de dos quarts de tres i vam anar de dret al menjador per dinar.
A les 16:45 vàrem sortir per visitar dues esglésies romàniques.
En primer lloc vàrem anar a La Guingueta d´Àneu, per visitar l´església de Santa Maria d´Àneu. Aquí ens esperava la Noemí, que seria la persona que ens faria també les explicacions a les diferents esglésies que vàrem veure aquests dies.
Ens va explicar les pintures de l´absis, o més bé, les còpies fotogràfiques de gran qualitat que hi ha actualment, ja que les originals, dels segles XI-XII, van ser arrencades l´any 1921, mitjançant la tècnica de l´strappo, i es conserven al MNAC. Ens va dir que per la seva temàtica, composició, qualitat i rica policromia són comparables a les de Sant Climent de Taüll.
Es representen temes de l´Antic i del Nou Testament. És el relat de l´Adoració dels Reis Mags. S´ha pogut identificar la temàtica, malgrat el seu deteriorament, per la semblança amb les pintures de l´absis de l´església de Santa Maria de Cap d'Aran de Tredòs, al Val d´Aran.Obra del Mestre de Pedret, hi estan representats la Verge Maria Majestat amb el Nen assegut, l´Epifania, dos serafins, els arcàngels advocats Miquel, Gabriel i Rafael, els profetes Isaïes i Elies, el carro de foc de Jahvè i unes figures a la part inferior, que podrien ser els comitents o persones que van pagar les pintures.
Els serafins tenen sis ales: dues per tapar-se el rostre, dues per tapar-se els peus i les altres dues per volar. Les sis estan plenes d´ulls que tot ho veuen. Porten en una mà unes tenalles amb brases, i que apropen a la boca dels dos profetes, com a símbol de purificació de les seves paraules, que no deixa de ser la paraula de Déu. El rei Melcior es troba a l´esquerra, mentre que Gaspar i Baltasar es troben a la dreta, i tan sols hi resten la part inferior del cos. No se sap si la resta de l´església estava totalment pintada.En un lateral hi ha un petit escut, el dels Cardona, de qui van passar a dependre aquestes contrades, a partir del segle XVI. Abans havien estat en mans dels Comtes del Pallars.
Va ser reformada i ampliada el segle XV-XVI, fent el sostre més alt. L´edifici original tindria planta basilical amb tres naus, però actualment té una nau única. Els arcs apuntats que sostenen la coberta de fusta a doble vessant, són del segle XV-XVI, i sustenten també un cor de fusteria barroca.
L´absis és la part més antiga, del segle XI, d´influència llombarda i està decorat exteriorment amb arquets cecs i lesenes. No se sap segur si l´església tenia absidioles laterals, encara que es creu que sí.
La porta d´entrada original es trobava al mur sud, on encara es pot veure el marc de la porta, malgrat estar tapada. També hi hauria una porta que comunicaria amb alguna dependència exterior.
Aquesta església es va construir per a tota la vall, fou el centre administratiu religiós de la Vall d´Àneu. També es creu que hi havia alguna construcció al costat, per residència dels sacerdots.
Tot seguit vàrem anar a visitar l'església de Sant Joan d´Isil. La Noemí ens va explicar que la part dels absis va ser construïda a la llera del riu Noguera-Pallaresa, situació que ha provocat que patís destrosses, causades per diferents riuades. És dels segles XI-XII amb elements del XIV.
Destaca la portada romànica, decorada amb una flor de sis pètals, i a banda i banda, tres columnes amb capitells ornamentats. L´arquivolta està decorada amb escacats, rosetes i mènsules amb petits caps humans o d´animals. Als angles es conserven les restes de torretes defensives sostingudes per mènsules. Sobre la porta hi ha encastades dues làpides funeràries, possiblement preromàniques, amb dos personatges. L´interior és de planta basilical amb tres naus, i actualment conserva l´estructura primitiva. Els murs i la coberta van ser transformats en època gòtica. Destaca la seva importantalçada. Té un absis central i dues absidioles, decorats exteriorment amb arcuacions cegues i lesenes, d´estil llombard. Les semi columnes estan coronades per una decoració que podria correspondre amb l´alçada original de l´església. No s´ha trobat restes de pintures.
Acabada la visita vàrem tornar a l´hotel per sopar.
DIA 9
A les 9:30 vàrem sortir per visitar dues esglésies romàniques més, situades al terme municipal de l´Alt Àneu.
A l´església de Sant Just i Pastor de Son del Pi ens vàrem trobar novament amb la Noemí, que ens esperava per fer-nos les explicacions. Va ser construïda el segle XI-XII i la seva decoració exterior és d´estil llombard.Es troba en un indret elevat, des d´on es gaudeix d´unes vistes magnífiques, encara que s´arriba per una carretera força estreta.
La portalada està precedida per un porxo.L´imponent campanar destaca per la seva alçada, de quatre pisos. És l´element més important d´aquesta església. Està decorat amb arcuacions cegues amb lesenes, típiques llombardes. A la part superior hi ha un penell de ferro forjat, que representa un caminant o un pastor. Aquesta torre-campanar recorda a les de Taüll i la seva majestuositat ens podria indicar que s´hauria tractat d´un indret important, tant des del vessant polític com religiós.
Una torre de forma irregular, situada al costat, va ser convertida en comunidor. Sembla que aquí tenien lloc rituals religiosos de caràcter folklòric ancestral, per comunir les calamitats. No se sap quin era l´ús original.
L´església té una sola nau. Posteriorment es va ampliar amb unes capelles laterals. Té un absis queexteriorment està decorat amb arquets cecs separats per lesenes, típicament llombard,i tres finestres.
A l´interior es conserva el retaule gòtic dedicat a Sant Just i Pastor, del segle XV, atribuït als pintors Pere Espallargues i l´anomenat Mestre de Son. També hi són representades escenes de la Verge amb el Nen, l´Anunciació, la Visitació, la Nativitat i l´Epifania. També hi ha una pila baptismal de granit, un sarcòfag, també de granit, i una pica d´oli, amb dos departaments.
A l´època barroca, les parets van ser decorares amb pintures.
Després vam anar a visitar l´altraesglésia romànica, la de Sant Pere de Sorpe. Va ser canviada l´entrada de l´església en dues ocasions, en què va ser reformada. L´original es trobava al costat de migjorn, davant del cementiri, i encara es pot veure paredada. L´actual, està a llevant.
Es creu que havia de ser una església important, ja que algú va poder finançar la seva construcció i decoració, amb pintures romàniques de gran qualitat.
Aquest temple va ser construït el segle XII, amb planta basilical llatina amb tres naus. Tan sols es conserva l´absis nord. L´absis central va desaparèixer l´any 1726, quan es va capgirar l´orientació de la capçalera de l´església, i es va fer la porta d´entrada en el lloc on havia estat l´absis. Es creu que l´absis sud va ser enderrocat el mateix any. L´absis nord es va convertir en baptisteri. Externament, aquest absis té decoració llombarda amb arcs cecs separats per lesenes, i un fris de dent de serra. Les naus laterals van ser convertides en capelles i en la sagristia.
El campanar rectangular ha estat molt transformat i té una porta d´entrada elevada. Es creu que en origen hauria sigut més alt, més tipus torre, i que va ser construït el segle XII, però reformat també l´any 1726.
Les pintures murals romàniques, del segle XII, van ser arrencades i es troben al MNAC i al Museu Diocesà de la Seu d´Urgell, tret d'unes trobades l´any 2013a l'absis nord. Es creu que tota l´església estava decorada amb pintures que correspondrien a tres filiacions artístiques diferents. No es coneixen els seus autors, però s´anomenen: Mestre de Sorpe, Segon Mestre de Sorpe i Tercer Mestre de Sorpe. El programa iconogràfic, però, és un de sol i força coherent, fent pensar que totes elles es van realitzar al mateix temps o amb molt poc temps de diferència i desenvolupant un mateix programa. Les escenes corresponen a l´Antic i al Nou Testament. Amb la reforma del 1726 es va decorar amb unes pintures barroques.
Al centre del retaule renaixentista hi ha una escultura romànica de Sant Pere. El cap del sant és posterior, donant a l´escultura un aspecte especial.També hi ha els escuts dels Comtes del Pallars i dels Cardona.
Es conserven dues piques, una baptismal i l´altra d´oli, ambdues de pedra. La pica d´oli té una base que podria ser una estela funerària reaprofitada.
Acabada la visita vàrem tornar a l´hotel per dinar.
A la tarda vàrem anar a Esterri d'Àneu per visitar l´Ecomuseu, que és petit, però està prou bé.
L´Ecomuseu es troba a la Casa Gassia, que era una casa del poble reconvertida en museu, per mostrar la forma de vida i els costums d´aquestes valls.
Després vàrem fer un vol pel poble, de manera lliure.
Vàrem tornar a l´hotel.
DIA 10
Vàrem sortir ja amb les maletes cap a Barcelona, però vam parar primer a Sort, per visitar la Presó-Museu Camí de la Llibertat.
Es troba a l´antiga presó d´homes de Sort, que el segle XIX es va instal•lar a una capella gòtica.Durant la Guerra Civil Espanyola, primer s´hi van empresonar persones perseguides pels republicans, i més tard per la repressió franquista. Amb l´esclat de la Segona Guerra Mundial, van estar refugiats estrangers, principalment jueus. També hi van ser maquis.
Aquí veiérem un documental sobre refugiats estrangers.
Tinguérem també una estona per voltar per la població.
Després vàrem anar a dinar a un restaurant a Agramunt, situat al costat d´una fàbrica de torrons, on qui va voler, hi va comprar.
Continuàrem fins a Barcelona, on arribàrem bé, i contents de conèixer un indret tan maco i interessant com és el Pallars Sobirà.
Escrit de Margarida Cordoncillo a partir de la següent Bibliografia, i dels comentaris de la guia Noemí:
http://www.iec.cat/arcat/
http://www.romanicobert.cat/
http://www.cataloniasacra.cat/
http://www.camidelallibertat.cat/cat/preso/pdf/preso_sort.pdf
Fotografia: Josep María Castelló.
Fotografia: Josep María Castelló.
PETIT RECULL DE FOTOS DEL VIATGE`
 |
| l'hotel SAURAT a ESPOT |
 |
| Església de Santa Maria d'Àneu |
 |
| Santa Maria d'Àneu |
 |
| Santa Maria d'Àneu |
 |
| Santa Maria d'Àneu |
 |
| Sant Joan d'Isil |
 |
| Cementiri Sant Joan D'Isil |
 |
| Noguera Pallaresa a Sant Joan d'Isil |
 |
| Interior de Sant Joan D'Isil |
 |
| Interior de Sant Joan D'Isil |
 |
| Sant Just i Pastor de Son |
 |
| Sant Just i Pastor de Son |
 |
| Sant Just i Pastor de Son |
 |
| Sant Just i Pastor de Son |
 |
| Foto de grup a Sant Just i Pastor de Son |
 |
| Foto de grup a Sant Just i Pastor de Son |
 |
| Sant Pere de Sorpe |
 |
| Sant Pere de Sorpe |
 |
| Pantà de la Torrassa |
 |
| Esterri d'Âneu |
 |
| Ecomuseu d'Esterri d'Âneu |
 |
| Ecomuseu d'Esterri d'Âneu |
 |
| Esterri d'Âneu |
 |
| Presó Museu a Sort |
 |
| Presó Museu a Sort |
 |
| Presó Museu a Sort |
RUTA "LA BATALLA DEL EBRE"
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,[9] a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes.
L'ofensiva de l'exèrcit republicà s'inicia la matinada del 25 de juliol de 1938 amb el creuament del riu Ebre per tres zones diferents. Les zones de Mequinensa, al nord, i Amposta, al sud, no obtingueren èxit; només per la zona central s'aconseguí avançar i establir un front d'uns 35 quilòmetres, entre Faió i Xerta. El general Franco va centrar ràpidament el focus bèl·lic en aquest punt, on els republicans lluitaven d'esquena al riu. A la serra de Pàndols i a la Cavalls els republicans intentaren resistir, però les tropes nacionals comptaven amb més i millor artilleria i aviació i anaren recuperant territori. El 16 de novembre de 1938 les darreres tropes republicanes creuaven de nou el riu Ebre i retornaven a les posicions inicials.
Fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola (115 dies), de degast (amb un gran nombre de baixes) i, sobretot, per a la Segona República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l'armament més modern; de fet, al cap de 35 dies, el 23 de desembre, Franco donava inici a l'ofensiva sobre Catalunya davant un exèrcit desorganitzat i una població desmoralitzada. El 26 de gener les tropes franquistes entraven a Barcelona.Fotografia: Josep María Castelló
23 DEMARÇ DE 2017
VISITA al 'MÀGIC MÓN DEL TREN'
Vam sortir a les 8 del matí cap a Santa Eugènia de Berga, que és un poble de la comarca d´Osona, situat a 5 Km de Vic.
Arribats al museu, ja ens estava esperant la senyora Dolors Juvanteny, que ens va rebre amb molta atenció.
El mateix senyor Josep Arumí, també ens esperava a la primera planta, i ens va explicar tots els secrets d´aquest original museu, que té una instal•lació dedicada al món del col•leccionisme i el modelisme del tren en miniatura.
Josep Arumí va començar la seva col•lecció de trens Märklin l´any 1984, composta de locomotores i vagons d´escala HO (1:87), junt amb diferents peces d´escala 1 (1:32). Tenia la col•lecció a la planta baixa de casa seva, però la continuava ampliant, amb l´ajut de la seva dona i uns amics, la Dolors Juvanteny, el Josep M Dot Bres i el Jordi Garreta.
La manca d´espai, els hi va fer plantejar la construcció d´un nou edifici, amb la finalitat de poder encabir els trens, les maquetes de grans dimensions, les cases de nines, i també, mostrar a tot el públic aquesta col•lecció de la millor manera possible.
El museu actual es troba en un edifici nou, ocupa 1000 m2 distribuïts en tres plantes i va ser inaugurat el 12 d´abril del 2011.
A la planta baixa es troben, dins d´unes vitrines, les cases de nines i reproduccions de botigues en miniatura, que el senyor Josep Arumí va anar regalant a la seva dona. Ocupen una petita part del museu. La resta està dedicada al tren.
També en aquesta planta baixa hi ha una sèrie de vitrines, on es troba la col•lecció de locomotores, vagons i objectes relacionats amb el món del ferrocarril. Estan ordenats per països i èpoques.
A la primera planta està instal•lada una maqueta de 250 m2, d´escala HO, i és la més espectacular de tot el museu. Per la seva realització es van necessitar 15.000 hores de treball i té 1000 metres de vies, 660 edificacions, 6000 arbres, 8000 persones, 200 punts de llum, 1300 vehicles, 70 barques i vaixells, 73 trens en circulació, 243 vagons de passatgers, 434 vagons de mercaderies i 2 telefèrics. Els diferents elements estan fets de fusta, guix, suro, ferro... Hi ha representats edificis, monuments, carrers, cotxes, muntanyes... de diferents indrets del món, tots realitzats a escala. 
El senyor Josep Arumí ens va anar explicant diferents detalls de la maqueta i dels elements que la componen. Important destacar que també té un sistema d´il•luminació que permet, cada vint minuts, que es vagi fent de nit, moment en què es posen en marxa els diferents cotxes, i es torni a anar fent de dia, moment en què s´aturen els cotxes. La degradació de la llum resulta força realista. Tota la maqueta està controlada per 4 ordinadors, amb un programa de control per la circulació dels trens i dels vehicles, hi ha un grup de transformadors i una taula de control de la il•luminació amb leds.
A la segona planta, encara en construcció, hi ha una maqueta d´escala 1 (1/32) també amb trens i construccions deverses.
Acabada la visita del museu, van anar a l´edifici del costat, on es troba el Restaurant Arumí, que el porta la mateixa família del museu. Vam dinar força bé.
Després de dinar, era encara d´hora, i vam anar a Vic, on tinguérem una horeta per fer alguna compra o un petit vol pel centre de la ciutat.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris del senyor Josep Arumí i de la senyora Dolors Juvanteny.
Fotos Josep María Castelló.
Fotos Josep María Castelló.
http://www.magicmondeltren.com/cat/elmagicmondeltren.php
23 DE FEBRER DE 2017
VISITA al MUSEU PAU CASALS
CALÇOTADA al CASTELL DE ROCAMORA
Sortirem de Barcelona a les 8 del matí, i vam fer tot el trajecte per l´autopista.
Un cop al Vendrell vam anar de dret al Museu Pau Casals i amb un guia vam fer la visita per les diferents estances del que havia estat la residència del músic. Ens va anar explicant la seva vida a partir de les diferents fotos, pintures i objectes que s´hi troben en cadascuna d´elles.
Ens va dir que “l´objectiu principal del museu era el de conservar, preservar i difondre la vida i l´obra del violoncel•lista Pau Casals a través de l'extens patrimoni artístic i documental que s'hi conserva”. En aquest objectiu s´inclou el vessant humanista, el musical i el pedagògic, perquè creia que la música podia contribuir a millorar el món, que era un símbol d´esperança.
Sobre l´edifici on es troba el museu, ens va dir que l´any 1908 Pau Casals va comprar un terreny al barri marítim de Sant Salvador, al poble on havia nascut, el Vendrell. Va ser després que l´arquitecte Francisco Solà i Gené fes el primer projecte urbanístic d´aquest barri marítim.
La construcció d´aquesta casa es va iniciar l´any 1910. Pau Casals volia tenir una petita casa d´estiueig i va demanar a l´arquitecte Francisco Solà que li construís. El constructor va ser Josep Carreras. Tenia un cos central de dues plantes amb una porxada oberta al mar.
El 1911 va passar el primer estiu. L´estiu de l´any 1912 el va passar amb Guilhermina Suggia (violoncel•lista amb la que convivia) i amb diferents amics pianistes: Donald F. Tovey, Mieczyslaw Horszowski i Enric Granados i la seva esposa.
El 1915 va fer construir una pista de tenis al costat de la casa, i el 1916 va comprar el terreny del costat per ampliar-la.
El 1928 volgué reformar la façana de la casa i va manar fer una balustrada de ceràmica vidriada en el lloc on hi havia la barana de la terrassa i el porxo.
Entre l´any 1931 i el 1936, l´arquitecte Antoni Puig i Gairalt la va transformar i ampliar, a petició del músic. Aquesta reforma es va fer seguint l´estètica del moment, noucentista. Es va fer la Sala de Música, la Sala del Vigatà, l´ala de llevant, el garatge, el rebost vell, la casa de convidats, el jardí i el mirador. Va fer col•locar l´Apol•lo de Josep Clarà a la galeria d´escultures, al jardí.
Aquí hi va viure fins el 1939, en que es va exiliar. Va ser el seu germà Lluís i la seva família els qui es van ocupar de la casa a partir d´aquell moment.
Pau Casals que havia començat la seva carrera internacional a París, l´any 1899, havia actuat a molts països, i residit en diferents indrets, però quan tenia 90 anys i veient que mai tornaria a Catalunya des del seu exili (primer a Prada de Conflent i després a San Juan de Puerto Rico), l´any 1972, amb l´objectiu de preservar tot el seu patrimoni, Pau Casals i la seva dona Marta Montañez van crear la Fundació Pau Casals, i el 1976 es va obrir aquesta casa com a museu, gestionada per la mateixa Fundació.
El 1996 es va començar la rehabilitació de l´edifici i dels objectes del museu, obrint novament al públic el 2001.
La porta d´entrada dóna al jardí, i un cop dintre vam començar la visita amb el guia.
Les diferents estances ens van anar mostrant les diferents etapes de la vida de Pau Casals, de manera cronològica.
Al rebedor es mostrava el “El naixement d´una vocació”, a la primera habitació “Els anys de formació” i a la segona habitació els “Somnis i inquietuds”, en totes elles vam veure fotografies i objectes de la seva etapa formativa.
La tercera habitació i el menjador estaven dedicats a “El triomf internacional”, on vam veure fotografies de Pau Casals amb músics que tingueren amistat amb ell, objectes diversos i un violoncel. El menjador comunicava amb una mena de galeria des d´on es veia la platja.
Al menjador hi havia uns cortinatges que s´obrien cada cinc minuts. Hi havia un rellotge digital que indicava el temps que faltava per l´obertura. Un cop s´obrien els cortinatges, vam entrar a la Sala de Música.
A la Sala de Música, la Sala del Sentiment i la Sala del Vigatà es mostrava “Pau Casals: músic universal”.
A la Sala del Sentiment vam veure alguns quadres de diferents artistes reconeguts. El guia ens va explicar que a partir dels anys 20 va començar a col•leccionar quadres i escultures d´artistes catalans de finals del segle XIX i principis del XX. Pau Casals va anar adquirint obres que li agradaven i veia en diferents exposicions, principalment a la Sala Parés, i la major part les volia per decorar aquesta casa de Sant Salvador. Totes elles són una bona mostra del realisme català.
A la Sala de la Música feia concerts pels seus amics, i es conserva el seu violoncel. Està dividida en dues parts, per unes arcades. Una part és una petita sala de concerts. L´altra és coneguda com la Sala del Vigatà, que rep aquest nom perquè aquí volgué instal•lar unes pintures de Francesc Plà “El Vigatà”, del segle XVIII.
El guia va acabar les seves explicacions aquí, perquè en aquest punt començaven una sèrie de vitrines amb objectes i informació, dividides en zones temàtiques, i ens va dir que era millor que cadascú ho fes al seu ritme.
La primera zona tractava sobre “La Guerra Civil”, i vam veure fragments de documentals relacionats amb la guerra. Les altres estaven dedicades a: “L´exili”, “La vida a Prada”, “El desencís i el silenci”, “Els Festivals de Prada”, “Puerto Rico”, “La projecció universal” i “El Pessebre”.
A les diferents vitrines hi havia documentació relacionada amb l´artista i també objectes personals de Pau Casals, com medalles, condecoracions... Hem de pensar que no tan sols va ser un dels principals músics del segle XX, sinó que també va ser un gran humanista, que defensava la pau, la justícia, la llibertat i els principis democràtics, així que a les vitrines es mostrava també aquest vessant. Durant els anys que va viure a Prada de Conflent va ajudar molts refugiats catalans i espanyols, es va negar a fer concerts en països on considerava que no existia una democràcia, com a Rússia o a l´Alemanya nazi, mentre que si va fer concerts benèfics per diferents causes humanitàries.
Al final del recorregut hi havia una sala, dedicada a “La lluita per la pau”, on vam veure la filmació que es conserva del seu discurs a la seu de l´ONU, quan li van donar la Medalla de la Pau de les Nacions Unides el 1971.
Acabada la visita vam tenir una mica de temps per voltar pel jardí o tornar a veure algun espai de la casa.
El jardí té un mirador i una galeria, aquesta amb obres d´escultors catalans, com Josep Clarà, Josep Llimona...
Era d´hora encara per dinar, així que vam parar per veure “El Santuari de la Mare de Déu de Monserrat”, a Montferri. Era tancat i tan sols el vam poder veure per fora. L´edifici modernista va ser projectat per l´arquitecte Josep Maria Jujol, té una planta amb forma de vaixell, i la proa orientada cap a Montserrat. El disseny de l´estructura de la nau central, està pensada com un castell dels xiquets de Valls, amb dos elements essencials, els pilars i els arcs. Es troba dalt d´un puig.
El poble de Montferri pertany a la comarca de l´Alt Camp, a Tarragona.
Tot seguit vam anar al Castell de Rocamora, al mateix Montferri, per menjar una calçotada. La vam trobar molt bona i el lloc era magnífic.
El Castell de Rocamora està documentat des de l´any 1072, actualment és de propietat privada i transformat en restaurant.
Acabat de dinar vam tornar a Barcelona. Vam passar un dia magnífic i va estar molt ben aprofitat.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris del guia.
Fotos Josep María Castelló.
Fotos Josep María Castelló.
http://www.paucasalseduca.org/sites/all/themes/odisean/documents/triptic_vila_casals_catala.pdf
http://www.paucasals.org/ca/MUSEU-Villa-Casals/
http://www.paucasals.org/ca/MUSEU-historia-i-missio/
http://www.montferri.altanet.org/niv2.php?id=12
26 DE GENER DE 2017
VISITA AL CAU FERRAT DE SITGES
 |
| Vista típica de Sitges |
 |
| Exterior de conjunt del Cau Ferrat |
Al Puig de la Punta de Sitges, però s´ha trobat vestigis arqueològics de l´edat del Bronze.
 |
| Sales del Museu |
Els veïns que tornaren, després de fer fortuna a Amèrica i coneguts com els americanos, es van fer edificar grans mansions.
Després d´una davallada ocasionada per la plaga de fil•loxera, van arribar el grup d´artistes modernistes, que encapçalat per Santiago Rusiñol, van revifar la vida cultural de la vil•la, tenint com a conseqüència els inicis del turisme a Sitges.
La nostra visita va coincidir amb una exposició sobre Ramon Casas, al Museu Maricel, en commemoració dels 150 anys del seu naixement, i que vam visitar.
A l´exposició Ramon Casas ens va parlar sobre la seva vida i la seva relació amb Sitges. Les influències que va rebre durant la seva època formativa: de manera especial la de Carolus Duran, ja que va estudiar al seu taller parisenc des de l´any 1882, quan tenia 15 anys; de Whistler, pintor més simbolista amb obres de colors grisencs; de Toulouse-Lautrec, influència que es pot percebre en els seus dibuixos i en el cartellisme. La seva relació amb altres artistes, com Rusiñol i Utrillo mentre vivia a Montmartre, a partir de l´any 1890. També amb Clarasó, amb qui compartiria taller a Barcelona. Malgrat que la seva obra va ser inicialment refusada pel públic per la seva temàtica nova, que s´apartava dels cànons del moment, va mostrar la seva implicació en fets socials del moment. Va pintar el quadre el Garrote vil (1894), a rel d´una execució que va tenir lloc a Barcelona, La Càrrega (1902), relacionada amb les detencions d´anarquistes a la Barcelona de finals dels s XIX i principis del XX, o la Processó de Santa Maria del Mar (1896), després dels fets de la processó de Corpus del 1896. En aquestes obres també es pot veure la seva relació amb la fotografia, que ja anava agafant empenta. Ens va parlar de les obres de temàtica taurina, de las “majas”, de multituds, de la vida bohèmia o de circ. El retrat de dones va ser molt freqüent, pintant-les generalment en un ambient burguès, i en alguns casos representant una dona moderna, independent i relacionada amb la cultura. També va pintar diferents nuus. També va parlar dels retrats a carbó de diferents persones conegudes i dels retrats femenins. Del descobriment de Sitges i la seva relació amb Rusiñol, participant en les Festes Modernistes. L´obertura dels Quatre Gats, a Barcelona, juntament amb Rusiñol, Utrillo i Pere Romeu. La seva relació amb el nord-americà Deering. Les estades al monestir de Sant Benet de Bages, que pertanyia a la seva mare. Va parlar del concurs que va convocar Vicenç Bosch, propietari de l´Anís del Mono, per escollir el millor cartell que anunciés el seu producte, el 1897, i el convocat, el mateix any, pel senyor Raventós per escollir també el cartell que servís per anunciar el xampany Codorniu. El 1901 també es va fer el concurs per escollir el millor cartell dels Cigarrillos París. Suposava l´inici de la publicitat tal com l´entenem avui. També va parlar de la seva relació amb el progrés, ja que va pintar quadres amb bicicletes i cotxes.
Després vam visitar el Cau Ferrat, que havia estat la residència i el taller de Rusiñol quan va decidir quedar-se a viure a Sitges. Va començar comprant una casa de pescadors que va fer reformar, per l’arquitecte Francesc Rogent (fill d´Elies Rogent) i posteriorment ampliar. Vam visitar les diferents estances, el despatx, l´habitació, així com el que havia estat el seu museu personal, situat al gran saló, que es troba al pis superior. Vam veure també la col•lecció de forja que Rusiñol va anar creant al llag dels anys, la pica de batejar del segle XV, que estava al Santuari de la Marededéu del Vinyet, però que va fer instal•lar al mig d´una sala de casa seva, rajoles de ceràmica popular, quadres del Greco i objectes diversos.
També va parlar de les Festes Modernistes, organitzades per Rusiñol i Cases. La Primera va tenir lloc el 1892. El 1894, amb la Tercera, el grup d´artistes que hi participaren van defensar l´art total i l´art per l´art, integrant totes les arts.
 |
| Restaurant del Club Nàutic de Vilanova |
Va parlar també del multimilionari nord-americà Charles Deering, que va ser amic de Casas, Utrillo i Rusiñol, i que també va estar fortament relacionat amb Sitges i al Palau Maricel, que va fer reformar, a l´indret on havia existit l´hospital Bernat de Fonollar. Aquí va crear un museu amb diferents obres d´art, que en la seva major part s´emportà als Estats Units l´any 1921 quan va tornar al seu país.
A l´exposició de Cases no estava permés fer fotos.
Acabada la visita vam anar al Nàutic de Vilanova a dinar i després de dinar vam tornar a Barcelona. Una visita magnífica.
Escrit de Margarida Cordoncillo amb l´ajut de la següent Bibliografia, i dels comentaris de la guia.
Fotos Josep María Castelló
Fotos Josep María Castelló
http://www.vilaweb.cat/0/forums/detall/1030164/primer-esment-sitges-991-cegias.html
http://museusdesitges.cat/ca/museu/cau-ferrat/ledifici
http://museusdesitges.cat/ca/exposicions/ramon-casas-la-modernitat-anhelada